Item
Bonnassie, Pierre
Mundó, Anscari M. |
|
1985 January 8 | |
A final del segle X, començament del segle XI, la societat catalana pot ésser caracteritzada com una societat d’homes lliures. Però les llibertats pageses són fràgils i no resisteixen pas els sotracs que, en els anys 1020-1060, marquen l’adveniment del feudalisme. Les mutacions violentes que es produeixen en aquesta època són el producte de diversos factors, dels quals es pot posar en primer terme el creixement econòmic i la transformació dels mètodes de guerra. Tot plegat porta a una generalització dels lligams de dependència. La pagesia, sotmesa al règim de la senyoria banal (o castral), veu com la seva situació es degrada i ben aviat es trobarà sotmesa als mals usos i a la remença (els quals, apareguts a final del segle XI, seran sistematitzats i institucionalitzats a final del segle XII i al segle XIII).La noblesa es renova amb la incorporació d’un nombre considerable de milites castri d’extracció, sovint, molt humil. La cohesió del nou grup nobiliari és assegurada per un desenvolupament molt accentuat de les relacions feudo-vassallàtiques, per la funció d’arbitratge
que s’atribueixen els comtes de Barcelona i, finalment, pel dinamisme d’una primera expansió territorial en direcció a la Catalunya Nova, d’una banda, i cap a les terres occitanes, de l’altra At the end of the X and beginning of the XI century, Catalan society can be characterised as a society of free men. But the liberties of the peasant class are fragile and do not stand up to sudden or violent changes which, during the years 1020-1060 marked the advent of feudalism. The violent mutations which are produced in this epoch are the result of various factors, the first one being the economic growth and the transformation of war methods of war, which ends in a generalization of ties of dependence. The peasantry, subdued under a regime of “seigneurie banale (or castrale)”, see their situation debased and will soon find themselves devoted to mals usos and the remença (those that, appear at the end of the Xl century will be systemized and institutionalized at the end of the XII and XIII centuries). The nobility are renewed by the incorporation of a great number of milites castri quite often of humble origin. The cohesion of the new group of nobility is secured by the development of “féodo-vassaliques” relations, by the function of arbitrage which is held by the counts of Barcelona and finally, by the dynamism of the first territorial expansion towards New Catalonia on the one hand and the lands of Occitania on the other |
|
audio/mpeg video/x-ms-wmv video/H263 |
|
Bonnaisse, P.; Mundó, A.M.(1985). Sur la formation du feodalisme catalan et sa première expansion (jusqu’à 1150 environ). A ’La formació i expansió del feudalisme català’. Girona: Col·legi Universitari. [Consulta: 10 març 2009]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256.1/950 | |
http://hdl.handle.net/10256.1/950 | |
fra | |
Col·legi Universitari de Girona | |
La formació i expansió del feudalisme català | |
Tots els drets reservats | |
Feudalisme -- Catalunya -- Congressos
Feudalism -- Catalonia -- Congresses |
|
Sur la formation du feodalisme catalan et sa première expansion (jusqu’à 1150 environ) | |
info:eu-repo/semantics/lecture | |
DUGiMedia |