Item


De la impotència dels arguments transcendentals a la impuresa de la filosofia

En un dels seus darrers articles el Professor J. L. Blasco va defensar la idea que els arguments transcendentals tenen la forma lògica del modus tollens: “p 6 q, 5q # 5p” o “5p 6 5q, q # p”. Les seues reflexions, centrades en l’anàlisi de les argumentacions de la Crítica de la raó pura per refutar l’idealisme metafísic i deduir transcendentalment les categories, m’interessen ací no pel que tinguen de hermenéutico-reconstructives del pensament kantià, sinó pel que puguen aclarir la qüestió de què són i quina força tenen els arguments transcendentals. 1 Així, les preguntes que guiaran aquest escrit són les següents: afirmar que aquesta mena d’arguments tenen la forma lògicadel modus tollens aclareix suficientment llur naturalesa i força epistèmica? Dos: si aquest no és el cas, en què resideix la seua peculiaritat? Tres: de què depèn el fet que els arguments transcendentals siguen tan poc convincents? I per últim: és aquesta una situació que hauríem d’esforçar-nos per millorar o, si es vol, tenim en filosofia alguna necessitat d’aquest tipus d’arguments?

Quaderns de filosofia i ciència, 2004, núm. 34, p.121-127

Societat de Filosofia del País Valencià

Author: Defez, Antoni
Date: 2004
Abstract: En un dels seus darrers articles el Professor J. L. Blasco va defensar la idea que els arguments transcendentals tenen la forma lògica del modus tollens: “p 6 q, 5q # 5p” o “5p 6 5q, q # p”. Les seues reflexions, centrades en l’anàlisi de les argumentacions de la Crítica de la raó pura per refutar l’idealisme metafísic i deduir transcendentalment les categories, m’interessen ací no pel que tinguen de hermenéutico-reconstructives del pensament kantià, sinó pel que puguen aclarir la qüestió de què són i quina força tenen els arguments transcendentals. 1 Així, les preguntes que guiaran aquest escrit són les següents: afirmar que aquesta mena d’arguments tenen la forma lògicadel modus tollens aclareix suficientment llur naturalesa i força epistèmica? Dos: si aquest no és el cas, en què resideix la seua peculiaritat? Tres: de què depèn el fet que els arguments transcendentals siguen tan poc convincents? I per últim: és aquesta una situació que hauríem d’esforçar-nos per millorar o, si es vol, tenim en filosofia alguna necessitat d’aquest tipus d’arguments?
Format: application/pdf
ISSN: 2341-1414 (versió paper)
0213-5965 (versió electrònica)
Document access: http://hdl.handle.net/10256/12224
Language: cat
Publisher: Societat de Filosofia del País Valencià
Collection: Reproducció digital del document publicat a: http://roderic.uv.es/handle/10550/43083
Articles publicats (D-FS)
Is part of: Quaderns de filosofia i ciència, 2004, núm. 34, p.121-127
Rights: Attribution-NonCommercial 3.0 Spain
Rights URI: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/
Subject: Coneixement, Teoria del
Knowledge, Theory of
Transcendència (Filosofia)
Transcendence (Philosophy)
Title: De la impotència dels arguments transcendentals a la impuresa de la filosofia
Type: info:eu-repo/semantics/article
Repository: DUGiDocs

Subjects

Authors