DUGi

Comunicació: Poesia religiosa del segle XVII: textos i contextos per a la música a l’àmbit català

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@4669

Més enllà del repertori musical editat i estudiat com a font textual pels musicòlegs, molts dels versos que transmeten bona part dels manuscrits d’autor i els reculls poètics col·lectius recuperats del Barroc català donen compte de la relació indestriable entre poesia i música. Especialment prolífic per a la creació d’aquesta poesia musicada o vehiculada en el cant fou durant el segle XVII l’ambient monàstic femení, en què les religioses, poetes eventuals o aficionades van posar la seva ploma al servei de la devoció creativa i del corrent divinitzador d’obres/cançons profanes que, convertit en moda literària, va impregnar tota la Contrareforma amb fins clarament evangelitzadors. Rubricats amb el nom de vilancets, cançons, glosses, goigs, coples o cobles, lletres... aquests testimonis poèticomusicals han estat sistemàticament ignorats, abandonats en un territori de ningú, i evidencien la necessitat de tractar-los sota una mirada interdisciplinar que permeta enriquir-ne les interpretacions. L’objecte de la comunicació és, per tant, oferir una primera mostra representativa d’aquests textos sacres, espirituals o morals, que abracen indistintament els àmbits de la poètica i la música, per dilucidar-ne precisament els usos i el sentit de la música en la producció literària. Per fer-ho, d’una banda, analitzarem algunes de les peces reportades pels cançoners de carmelites descalces de Barcelona i de Vic, procedents, en part o totalment del cabal tradicional, juntament amb altres mostres cantades de poetes religioses, per tal com permeten projectar llum sobre les pràctiques d’escriptura poètica en la vida conventual femenina dels segles XVI-XVIII, clarament performatives, indestriables de la música i del teatre. En contrast, analitzarem les traces musicals que es poden extreure del cicle poètic religiós d’un autor culte com Francesc Fontanella, a la ploma del qual devem més d’un centenar de poesies religioses. Escrites en bona mesura en la darrera etapa de la seva vida, a l’interior del convent de Sant Domènec de Perpinyà, s’hi té un coneixement considerablement menor al de la seva producció profana. L’estudi d’aquesta petita mostra representativa ens possibilitarà, en darrera instància, establir una sèrie de paral·lelismes i concomitàncies entre els usos poèticomusicals en autores poc conegudes i un autor culte i amb una rica i prestigiosa tradició manuscrita com fou Francesc Fontanella

Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes