Item


Les identitats culturals i religioses a la Corona catalanoaragonesa, segles XII a XV

A la Corona catalanoaragonesa hi havia jueus i musulmans que es distingien pel fet de posseir un credo diferent del de la societat que estava en el poder. El fet religiós fou decisiu per a l’establiment d’identitats religioses i, de retruc, culturals. Aquestes fronteres no desaparegueren quan els batejos forçosos portaren al canvi de credo dels considerats dissidents. Això era així perquè tant el judaisme com l’islam deixaren en els seus fidels una empremta indeleble que persistiria d’una manera més o menys explícita –però real– fins molt temps després que aquests grups abandonessin la seva religió anterior mitjançant la conversió. Aquesta xerrada tracta de les visions que els individus de cada grup social tenien respecte dels que pertanyien als altres dos col·lectius. S’aprecia una asincronia en el tracte d’uns i altres per part de les autoritats, tant civils com eclesiàstiques, i del poble i es conclou que, més que parlar de convivència o de coexistència, cal parlar de l’aprofitament de cada conjuntura segons la conveniència del col·lectiu dominant

Universitat de Girona. Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

Author: Bramon, Dolors
Date: 2017 March 16
Abstract: A la Corona catalanoaragonesa hi havia jueus i musulmans que es distingien pel fet de posseir un credo diferent del de la societat que estava en el poder. El fet religiós fou decisiu per a l’establiment d’identitats religioses i, de retruc, culturals. Aquestes fronteres no desaparegueren quan els batejos forçosos portaren al canvi de credo dels considerats dissidents. Això era així perquè tant el judaisme com l’islam deixaren en els seus fidels una empremta indeleble que persistiria d’una manera més o menys explícita –però real– fins molt temps després que aquests grups abandonessin la seva religió anterior mitjançant la conversió. Aquesta xerrada tracta de les visions que els individus de cada grup social tenien respecte dels que pertanyien als altres dos col·lectius. S’aprecia una asincronia en el tracte d’uns i altres per part de les autoritats, tant civils com eclesiàstiques, i del poble i es conclou que, més que parlar de convivència o de coexistència, cal parlar de l’aprofitament de cada conjuntura segons la conveniència del col·lectiu dominant
Format: audio/mp3
video/mp4
Document access: http://hdl.handle.net/10256.1/4680
Language: cat
Publisher: Universitat de Girona. Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani
Collection: La identitat des de l’absència: l’alteritat imaginada i la construcció d’una nació;
Rights: Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
Rights URI: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
Subject: Identitat col·lectiva -- Congressos
Group identity -- Congresses
Jueus -- Identitat -- Congressos
Jews -- Identity -- Congresses
Cultura jueva -- Congressos
Jews -- Civilization -- Congresses
Judaisme -- Catalunya -- Congressos
Judaism -- Catalonia -- Congresses
Islamisme -- Catalunya -- Congressos
Islam -- Catalonia -- Congresses
Title: Les identitats culturals i religioses a la Corona catalanoaragonesa, segles XII a XV
Type: info:eu-repo/semantics/lecture
Repository: DUGiMedia

Subjects

Authors