Item
Huber, Günter L.
GarcÃa Jiménez, Eduardo MartÃnez Bonafé, Jaume Javier i Carrera, Daniel |
|
2008 June 2 | |
La Declaració de Bolonya, en prescriure un marc general per al desenvolupament harmònic d’un espai europeu d’educació superior, proposa cinc à mbits de desenvolupament:
- L’adopció d’un sistema de titulacions
- L’adopció d’un sistema d’estudis basat essencialment en dos cicles
- L’establiment d’un sistema de crèdits
- La promoció de la mobilitat
- La promoció de la cooperació europea per assegurar la qualitat de l’educació superior i la promoció de les dimensions europees dirigides cap al desenvolupament curricular, cooperació entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d’estudi, integració de la formació i investigació (ministres europeus d’Educació, 1999).
El que determinava, almenys des de fa poc, els processos de conversió i adaptació dels diferents sistemes universitaris era la preponderà ncia d’aspectes formals d’estructura i organització de l’educació superior i la falta de metes concretes respecte als processos de formació i desenvolupament, que s’haurien de fer realitat dins d’aquest marc formal.
Com el Bologna Working Group on Qualifications Frameworks (2005) va descriure, després de la conferència dels ministres d’Educació a Praga el 2001 es va començar a comprendre més clarament que cal complementar l’estructura formal-organitzadora amb pautes sobre els resultats del sistema de cicles. El grup va confirmar el 2005 que:
"Emergia una comprensió comuna respecte als propòsits múltiples de l’educació superior. Parlant a grans trets, es poden identificar quatre propòsits principals de l’educació superior:
- preparació per al mercat de treball;
- preparació per a la vida com a ciutadà actiu en una societat democrà tica;
- desenvolupament personal;
- desenvolupament i manteniment d’una base à mplia i avançada de coneixement" (Bologna Working Group on Qualifications Frameworks, 2005, pà g. 23).
A partir de les tasques que formulaven els ministres d’Educació en el Berlin Communiqué de 2003, es desenvolupava un marc general de qualificacions, descrit sobretot per resultats d’aprenentatge incloent competències —és a dir, el que s’espera que els estudiants coneguin, comprenguin i puguin fer després d’una fase determinada d’aprenentatge— i el volum de treball necessari per qualificar-se. Segons el Bologna Working Group (2005), la descripció de competències hauria d’incloure tres aspectes:
- conèixer i comprendre
- saber actuar
- saber ser (l’aspecte de l’individu en el seu context social) 581.mp4 581.mp3 |
|
video/x-ms-wmv audio/mpeg video/H263 |
|
’La Docència università ria entre les exigències dels continguts i els processos d’aprenentatge’ a Univest 08. Girona: Universitat, 2008 [consulta: 14 juliol 2008]. Necessita Windows Media. Disponible a Internet a: http://hdl.handle.net/10256.1/581 | |
http://hdl.handle.net/10256.1/581 | |
spa cat |
|
Universitat de Girona. Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach | |
http://hdl.handle.net/10256/1067 | |
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons: Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) | |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/deed.ca | |
Ensenyament universitari -- Alemanya -- Congressos
Espai Europeu d’Educació Superior -- Congressos |
|
La Docència università ria entre les exigències dels continguts i els processos d’aprenentatge | |
info:eu-repo/semantics/lecture | |
DUGiMedia |