DUGi

Anàlisi quantitativa de l’illa de calor urbana per a determinar nivells de confort tèrmic = Análisis cuantitativo de la isla de calor urbano para determinar niveles de confort térmico

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@6197

Comunicació a càrrec de Sara M. Boccolini (Centro de Investigaciones y Estudios sobre Economía y Sociedad) sobre el mètode desenvolupat per a analitzar la variació de l’illa de calor en diverses ciutats mitjanes argentines durant el 2019. Per això, es van utilitzar imatges del sensor SLSTR de Sentinel 3 (nivell 2) obtingudes en el Copernicus Open Access Hub i processades amb el programari lliure SNAP, tots dos de l’European Spacial Agency. Aquest mètode és part d’un estudi a gran escala per a conèixer els diferents nivells d’intensitat de l’illa de calor com a base per a desenvolupar premisses d’ordenament territorial i ús del sòl que permetin un desenvolupament urbà més sostenible. L’illa de calor urbana representa la diferència de temperatura superficial entre una àrea urbana i la seva àrea periurbana. Aquest fenomen pot ser més o menys intens al llarg de l’any i depenent de l’hora del dia, en funció del suport ambiental (ubicació geogràfica, topografia, hidrologia, règim climàtic, cobertura de sòl) i de l’entorn construït. És un dels indicadors clau per a determinar els nivells de confort tèrmic esperables per a les persones que habiten una àrea urbanitzada, així com per determinar riscos per a la seva salut o impediments per al desenvolupament d’activitats productives. Permet conèixer com la superfície construïda, els materials i la textura d’aquesta cobertura interactuen amb la biota i el clima per a generar condicions tèrmiques específiques així com aquestes condicions fan necessari implementar sistemes de condicionament passiu o que impliquin consum d’energia. Tradicionalment, els càlculs de la temperatura superficial s’han realizat mitjançant treball en camp (amb dispositius fixos en determinats punts de l’àrea a estudiar o dispositius mòbils que mesuren la temperatura en certs recorreguts), no obstant, aquests mètodes són complexos, en requerir d’instruments delicats -a vegades subjectes a vandalisme en espais públics-, la necessitat d’interpolar els resultats per a la resta de l’àrea estudiada, i mà d’obra especialitzada. Per això resulta difícil comptar amb medicions exhaustives i contínues de tota l’àrea urbana al llarg del temps. No obstant, la teledetecció amb els sensors a bord de satèl·lits, permet analitzar grans superfícies de manera constant. Els obstacles es redueixen pràcticament a les condicions de cobertura del cel, ja que no es poden efectuar medicions en presència de núvols. Aquest fet però queda superat pel curt període de temps que transcòrre entre medicions a cada punt del territori (12 h per a Sentinel, per exemple) i el gran nivell de detall (1x1 km/píxel). Així mateix, a la disponibilitat d’imatges satèl·lit en repositoris digitals de lliure accés cal afegir la relativa facilitat per a processar-les en programari lliure, l’automatització de tasques per a gran quantitat de dades, i el cost menor en quant a instruments necessaris per a dur-ho a terme, per la qual cosa la teledetecció presenta grans avantatges operatius per a realitzar estudis, fins i tot a escala regional o històrics .

Universitat de Girona. Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció