DUGi

Les humanitats digitals a l’Arqueologia. Una visió pràctica

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@7020

David Vivó fa esment de l’experiència, la intuïció i l’adaptació de l’arqueòleg al jaciment des de la perspectiva de l’arqueologia tradicional i del fet que l’arqueologia, la majoria de vegades, esdevé destrucció que exigeix que el treball arqueològic estigui documentat molt bé. Aquest treball ha estat millorat a través de les noves tecnologies. Entre elles anomena els laboratoris i equipaments externs que s’utilitzen per obtenir els estudis en brut de dades que han de ser interpretades a través del treball científic de l’arqueòleg. També esmenta diferents sistemes per l’obtenció de dades com les prospeccions geofísiques, el paleopaisatge, els estudis arqueobotànics, els estudis bioorgànics, els estudis arqueozoològics, l’evolució de la datació amb Carboni 14, els estudis d’isòtops estables i les anàlisis d’ADN. Fa referència a les noves eines digitals que han canviat la manera de treballar les dades com el GIS, la fotografia digital juntament amb els drons, els escàners 3D i la fotogrametria. Aquesta l’explica més àmpliament dient que és molt útil per documentar objectes i espais arqueològics i la possibilitat de reproduir-los digitalment. Ha acabat revolucionant la concepció del pla i la seva tridimensionalitat i així assolir una visió global del jaciment que té un valor intrínsecament científic. Vivó fa evident que amb aquesta eina s’obté una precisió mil·limètrica molt més objectiva que substitueix el dibuix arqueològic tradicional, que és més interpretatiu i que pot produir errors. Aquesta eina permet construir el model de l’espai arqueològic aconseguint seccions, reproduint-lo, fent l’anàlisi estructural i un ventall espectacular de possibilitats que poden ser aplicats a altres recerques o disciplines. Dona especial importància al fet que aquestes noves eines justifiquen la inversió dels diners públics perquè faciliten i milloren la difusió dels resultats de la ciència. I així reivindica altres maneres de transmetre la ciència i d’expressar els resultats científics, que no són l’escriptura, que encara no estan reconegudes en els trams de recerca.

7020.mp4 7020.mp3

4

Institut de Recerca Històrica