Item
Pons pons, Anaclet
Varela RodrÃguez, Elisa |
|
2023 February 24 | |
Elisa Varela fa la presentació de les jornades en la que destaca la relació de les humanitats i les noves tecnologies. Concretament, parla que els estudis històrics que parteixen de les fonts amb profunditat crÃtica i que les noves tecnologies ajuden, i afavoreixen, aquests estudis. Recorda que cal tenir sempre present la consciència crÃtica i la metodologia històrica per continuar formulant i responen les hipòtesis amb la recerca. Amb la docència, les humanitats s’escriuen, s’ensenyen i es difonen i destaca el perill que les noves tecnologies puguin originar la pèrdua d’una part de l’esperit crÃtic personal i de profunditat i l’entrada d’una certa superficialitat i desordre en la disciplina. Tot seguit presenta a Anaclet Pons, catedrà tic d’història contemporà nia de la Universitat de València, especialitzat en història cultural, història social i historiografia digital. Pons recorda que en la disciplina històrica l’important no és el document sinó quines preguntes se li fan, i afirma que és com es fan aquestes preguntes el que determinen els estudis històrics. A partir dels anys quaranta es crea una eina de processament del llenguatge natural que és l’origen de les humanitats digitals i es passa de la interpretació del document subjectiva a l’actual tractament objectiu i automatitzat de les dades lingüÃstiques. Aquest tractament implica codificar i representar unes dades, que al final és un procés de formalització i una selecció de determinades caracterÃstiques de l’objecte que esdevé també mediatitzat. Continua dient que les noves tecnologies han canviat els formats de la nostra memòria i de l’arxiu i aquest fet refunda la disciplina. La major part dels testimonis de la memòria de les persones estan escrits, per això la preocupació bà sica ha estat digitalitzar els documents perquè és un instrument pontentÃssim de conservació i de gestió. També parla de que hi ha un canvi de suport que afecta l’escriptura, a la reproducció i a la difusió i la conseqüència és la desmaterialització i l’abundà ncia que porta al big data. En el cas de la Història ens retorna a la història quantitativa, ja que els mètodes digitals analitzen les dades creades a partir de les fonts històriques, aixà aquest enfocament remet sempre a qüestions metodològiques, a un acte d’interpretació històrica: les dades en brut no existeixen, són captades, recollides, interpretades o representades. Finalment, Ponts afirma que un historiador, actualment, hauria de preguntar-se en quina informació s’ha basat per fer la seva recerca (només digitalitzada o no) i quina mediació tenen les fonts que consulta, aixà com que també hauria d’alfabetitzar-se digitalment. 7023.mp4 7023.mp3 4 |
|
audio/mpeg video/mp4 |
|
http://hdl.handle.net/10256.1/7023 | |
cat | |
Institut de Recerca Històrica | |
Segones Jornades Institut de Recerca Històrica: Història, Humanitats i Noves Tecnologies | |
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International | |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ | |
Humanitats - Innovacions tecnològiques
Humanities - Technological innovations |
|
La història i l’horitzó digital | |
info:eu-repo/semantics/lecture | |
DUGiMedia |