DUGi

La història i l’horitzó digital

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@7023

Elisa Varela fa la presentació de les jornades en la que destaca la relació de les humanitats i les noves tecnologies. Concretament, parla que els estudis històrics que parteixen de les fonts amb profunditat crítica i que les noves tecnologies ajuden, i afavoreixen, aquests estudis. Recorda que cal tenir sempre present la consciència crítica i la metodologia històrica per continuar formulant i responen les hipòtesis amb la recerca. Amb la docència, les humanitats s’escriuen, s’ensenyen i es difonen i destaca el perill que les noves tecnologies puguin originar la pèrdua d’una part de l’esperit crític personal i de profunditat i l’entrada d’una certa superficialitat i desordre en la disciplina. Tot seguit presenta a Anaclet Pons, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de València, especialitzat en història cultural, història social i historiografia digital. Pons recorda que en la disciplina històrica l’important no és el document sinó quines preguntes se li fan, i afirma que és com es fan aquestes preguntes el que determinen els estudis històrics. A partir dels anys quaranta es crea una eina de processament del llenguatge natural que és l’origen de les humanitats digitals i es passa de la interpretació del document subjectiva a l’actual tractament objectiu i automatitzat de les dades lingüístiques. Aquest tractament implica codificar i representar unes dades, que al final és un procés de formalització i una selecció de determinades característiques de l’objecte que esdevé també mediatitzat. Continua dient que les noves tecnologies han canviat els formats de la nostra memòria i de l’arxiu i aquest fet refunda la disciplina. La major part dels testimonis de la memòria de les persones estan escrits, per això la preocupació bàsica ha estat digitalitzar els documents perquè és un instrument pontentíssim de conservació i de gestió. També parla de que hi ha un canvi de suport que afecta l’escriptura, a la reproducció i a la difusió i la conseqüència és la desmaterialització i l’abundància que porta al big data. En el cas de la Història ens retorna a la història quantitativa, ja que els mètodes digitals analitzen les dades creades a partir de les fonts històriques, així aquest enfocament remet sempre a qüestions metodològiques, a un acte d’interpretació històrica: les dades en brut no existeixen, són captades, recollides, interpretades o representades. Finalment, Ponts afirma que un historiador, actualment, hauria de preguntar-se en quina informació s’ha basat per fer la seva recerca (només digitalitzada o no) i quina mediació tenen les fonts que consulta, així com que també hauria d’alfabetitzar-se digitalment.

7023.mp4 7023.mp3

4

Institut de Recerca Històrica