DUGi

Lo que de presente tiene el pasado: historia y género en Grecia y Roma.

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@7087

Manel García Sánchez recomana que els que fan recerca sobre la història de les dones i el gènere, a banda de fer recerca en un període determinat, en paral·lel es vesteixin d’un aparell conceptual d’història teòrica que sovint vagi acompanyat de disciplines afins: filosofia, antropologia, sociologia, etc. Tot seguit anomena diferents autors i autores de la bibliografia bàsica en història del gènere. Fa l’incís que les dones van existir, amb les seves problemàtiques, que van ser silenciades i que és legítim preguntar al passat sobre una discriminació per identitat sexual. Continua fent un repàs de la historiografia en l’àmbit estatal i internacional que han condicionat aquesta recerca. L’objecte d’estudi que interessava a principis del segle XX era "la dona cristiana", més tard, amb la influència del marxisme "les dones i els moviments sufragistes", a partir dels anys cinquanta filòlegs clàssics s’interessaven per la situació de la dona a la Grècia antiga. Fins aleshores es van anar fent estudis puntuals a l’estat espanyol. Destaca el fet que Mary Nash, el 1974, va impartir l’assignatura "Història del feminisme" per primera vegada a la Universitat de Barcelona, des d’aleshores va ser una investigadora vinculada al feminisme i es va dedicar tota la seva trajectòria a l’estudi de gènere. Llavors ja es comença a parlar d’història de la dona, de les dones, del gènere, de la història de les feminitats i les masculinitats. I la recerca té una enorme activitat de gran qualitat en les universitats de l’estat espanyol. García destaca l’any 1975 en què Sara H. Pomeroy escriu el llibre "Diosas, Rameras, Esposas y Esclavas: mujeres en la antigüedad clásica" que marca un abans i un després en els estudis de gènere. Aclareix que amb les fonts literàries s’estava historiant l’ideal de com havien de ser les dones i no el de les dones reals. Des de l’epigrafia, la cultura material, entre d’altres, es mostra que les dones van tenir mobilitat més enllà del món domèstic. I parla d’una altra perspectiva diferent en què les dones eren més subjectes que el que les fonts literàries revelen, on es tracten com a objectes. Parla de la influència molt marcada de Michael Foucault de la idea sobre els discursos al llarg de la història, discursos que marcaven el que era normatiu i el que quedava fora de la norma: les altres categories de gènere. Continua mencionant a Foucault, dient que aquests discursos fets des del poder eren instruments de la societat per tenir classificades les persones i controlar-les És aquí on l’estudi de gènere fa que s’impulsi l’estudi de l’homosexualitat, també silenciada al llarg de la història. Fa esment a una altra obra que marca els estudis de gènere, als anys vuitanta: "La creacion del patriarcado" de Gerda Lerner. I així, fins a arribar a l’any 1985 en què Elisa Garrido, i diferents grups de recerca, organitzen les jornades "La mujer en el mundo antiguo" en les que s’hi sumen arqueòlogues, antropòlogues, historiadores de l’art, historiadores, filòlogues, etc. I fins a l’actualitat, en què arreu de l’estat espanyol es fa recerca i docència impulsada, iniciada i feta per dones. Conclou que els homes cisgènere heterosexuals haurien de fer recerca del gènere també, perquè no es limita únicament a la història de les dones i implica l’estudi de les masculinitats. I afirma que el gènere hauria d’estar integrat de manera transversal en l’estudi de la història.

7087.mp4 7087.mp3

5

Institut de Recerca Històrica. Departament d’Història i Història de l’Art