DUGi

Mundus muliebris: guerra, lujo e identidad femenina en la República romana.

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@7089

a doctora Coré Ferrer-Alcantud parla d’altres fonts literàries per analitzar o buscar altres realitats o pluralitat de dones. Parla de combinació d’aquestes amb fonts legislatives. La conclusió és que la identitat femenina que recullen es transmet amb una imatge contraposada a l’home tot i que no vol dir que existeixen altres identitats d’homes, dones o generes. Afirma que el gènere és polític sempre i no es pot extreure de la part pública. I recorda que les fonts escrites són influenciades per la persona que les escriu i el seu context. A partir d’aquí concreta que en la República de Roma, l’àmbit de recerca de Ferrer-Alcantud, hi ha menys informació per fer història social, i és més complexa, i en el cas de les dones és més difícil, ja que moltes són excloses i silenciades deliberadament. Els que escriuen la història són barons i parlen de batalles, política, estratègia militar, tot i que també i tenen cabuda multiplicitat de masculinitats i presenten a les dones amb prototips i estereotipades. És per això que també afegeix fonts legislatives en la seva recerca i inclou l’estudi de les identitats que li permet trobar dones diverses. Per aclarir del tema d’identitat cita a Hodos (2009) que exposa que la noció d’identitat depèn d’una oposició a una altra identitat. També parla de Mattingly (2011) que elimina la paraula "romanització" per la paraula "identitat" i parla d’identitats alternes, la de les persones colonitzades. Ferrer-Alcantud recorda que el gènere és una construcció social i un atribut més de la identitat (així com l’etnicitat, l’estatus, l’edat, etc.). Fa referència també a l’estudi "Identities, Ethnicities and Gender in Antiquity," de Fabre-Serrins, Keith, Klein (2021) en el que s’esmenta que la composició de qualsevol societat son normes de comportament i valors que forment part de la tradició, incloent varies formes de vida i comportaments i la interacció d’aquestes entre diferents cultures. I concreta que el sexe biològic influeix en la idea que tenien els romans de la identitat de gènere. En la seva investigació, Ferrer-Alcantud barreja les identitats i la performativitat i observa, a través dels textos de Livi, que a les dones els hi ve donat un concepte específic de com s’han de comportar, les seves limitacions legals, la dependència dels homes i com tota això forma part d’un discurs original, que parla d’uns elements patriarcals, basat en el poder i la subordinació de la dona en tots els nivells. Aquest discurs es repeteix al llarg del temps amb diferents instruments de control: les Mores (costums dels ancestres), les normes de comportament, les institucions, les lleis, la literatura i la cultura material. La normalització d’aquest discurs es fa amb la tradició, la normativització i la naturalització, dels rols i estereotips d’aquesta construcció de la identitat femenina. Finalment, posa d’exemple els textos on es debat sobre la Lex Oppia, que anava en contra del luxe de les dones, i en l’anàlisi del text es veu aquesta la construcció estereotipada de la identitat femenina de les dones de la societat romana de la República, tant qui defensa la llei com qui n’està en contra.

7089.mp4 7089.mp3

Institut de Recerca Històrica. Departament d’Història i Història de l’Art