DUGi

¡La muerte os sienta tan bien! La mujer y su papel en la producción y exhibición de la cultura material de lujo en los contextos funerarios romanos (s. I a.C. - s. II d.C.).

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@7104

Simona Perna fa una exposició on tracta el luxe funerari i el paper de la dona en el món romà. No hi ha perspectives úniques per identificar productes de luxe en el món antic. Comença per exposar que el luxe en el món antic és sinònim de lleis sumptuàries, promulgades en diferents moments de la història per restringir el consum i l’exhibició de la cultura material del luxe en les festes, la roba, els funerals i les tombes. Caldria fer-se preguntes com: perquè es feien?, a qui es dirigien?, quins eren els fins? Amb diferents evidències textuals i arqueològiques, Perna diu que algunes dones romanes apareixen com a productores i comerciants d’objectes de luxe. Malgrat que la vida de les dones treballadores i amb negocis a la Roma antiga ha sigut descuidat historiogràficament, durant molt de temps, afirma que amb nous enfocaments, com els de l’Amy Richlin que parla d’"arguments with silence", i posant atenció al que no s’escolta, es pot comprendre també el significat d’aquesta exclusió i arribar a noves conclusions. Concretant en el context funerari, recalca el paper actiu d’algunes dones romanes com a productores d’aquests materials i també com a consumidores. En monuments funeraris, com els altars i les urnes, s’evidencia que també són un mitjà per mostrar la seva riquesa i posició social. Entre les dones productores i treballadores de béns de luxe en les ciutats romanes existeixen diverses professions documentades en l’epigrafia: modistes, treballadores de metalls, comerciants d’encens, sericaries o treballadores de la seda, purpuraries o comerciants i productores de púrpura, aurisvestrixs o filadores de fils d’or, etc. Si es mira el món funerari romà amb un enfocament de gènere es troben materials propis de les dones a la tomba, com l’aixovar i diferents ornaments. Però també hi ha evidències que hi havia tasques relacionades amb els funerals fetes per dones: encarregades de plorar, de netejar els ossos, etc. Perna mostra diferents exemples, en l’epigrafia, que evidencien un vocabulari de poder d’aquestes dones, les seves condicions jurídiques, socials i la seva capacitat econòmica, i l’exemple que es podien permetre el luxe a través dels ornaments i, fins i tot, aconseguir pujar d’estatus amb la seva producció. Entre aquests articles de luxe funeraris es troben: retrats funeraris lluint articles personals de luxe o urnes i gerres funeràries fetes amb pedres decoratives. Els materials més preuats per a la seva producció eren el marbre i l’alabastre, fragments d’os tallats amb motius, el marfil, el bronze i la púrpura. Hi ha evidències textuals, en les dedicacions epigràfiques, del seu estatus social: dones de la família imperial, de l’elit urbana i provincial, aristocràtica i senatorial, o llibertes imperials, i algunes amb independència econòmica. Finalment, amb els mausoleus es veuen, a través de les dedicacions de dones als seus marits i molts objectes funeraris de luxe, aquesta voluntat d’estar rodejades de luxe tant a la vida com en la mort.

7104.mp4 7104.mp3

5

Institut de Recerca Històrica. Departament d’Història i Història de l’Art