DUGi

El wilsonismo italiano, entre socialismo y liberalismo. “At the ban of humanity”: Wilson and Wilsonism in Italy, between the Great War and the birth of Fascism.

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@7398

Patrizia Dogliani, docent de l’Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, presenta el wilsonisme com una extensió de l’internacionalisme socialista i del transnacionalisme del marxisme. Personalitats rellevants com Mancini, Marx, Lenin i Wilson, després de la Primera Guerra Mundial, semblen convergir en l’anhel d’una unió dels pobles, tot i que diversos socialistes atorguen primacia als lligams de classe. Segons Dogliani, la guerra va revelar les limitacions del moviment internacionalista, i l’emergència del wilsonisme s’interpreta com un impulsor tant de la democràcia com del reformisme socialista. En el context italià, aquest debat s’enriqueix amb consideracions addicionals relatives al nacionalisme, la democràcia, així com la qüestió meridional i mediterrània. La conclusió de Dogliani suggereix que el wilsonisme a Itàlia adquireix una nova configuració que s’assembla al marxisme. Aquest fenomen no només afecta els socialistes en crisi, sinó que també influeix en altres corrents polítiques i culturals que ja havien concebut la noció d’una "Europa dels pobles" abans de l’esclat de la Gran Guerra. Posteriorment, Mirko Grasso, investigador independent, aborda la postura dels actors polítics italians respecte a la Primera Guerra Mundial, entre els neutrals i els intervencionistes, i la seva relació amb el primer projecte polític global presentat per Wilson, president de la principal potència mundial. Explica que existeixen diverses interpretacions del wilsonisme entre els polítics italians i el govern italià, indicant que no comparteixen el mateix discurs. Així mateix, destaca les reticències entre els membres del Partit Comunista Italià, que veuen Wilson com a representant del capitalisme nord-americà. Grasso assenyala que, des del punt de vista del govern italià, la guerra es concep com el moment per reafirmar una visió autoritària del poder, en oposició al wilsonisme. Això es fa evident també en la qüestió de l’autodeterminació dels pobles, que representa un problema per al mateix govern. En resum, Grasso conclou que la interpretació del wilsonisme a Itàlia revela un panorama confús i fragmentat, resultat de les diferències entre la cultura política nord-americana i italiana.

7398.mp4 7398.mp3

4

Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona