Item
Sesma LandrÃn, Nicolás | |
2023 December 22 | |
Conferència a cà rrec de Nicolás Sesma Landrin de la Université Grenoble Alpes (UGA) en el marc del V Seminari d’Història PolÃtica i Cultural de l’IRH. En la seva intervenció, Sesma analitza la figura de Carl Schmitt i la seva contribució com a pensador fonamental per comprendre la crisi del perÃode d’entreguerres, amb un enfocament especial en la seva relació amb la dictadura franquista. Malgrat que Schmitt és conegut com el jurista capdavanter del nazisme, la seva trajectòria s’inicia en el conservadorisme catòlic alemany. Inicialment, al marge dels militants històrics del partit nazi, es va reconvertir i consolidar, esdevenint un "latecomer" més radical que els membres originals del partit. La seva atenció es va dirigir cap al dret internacional, oferint una base jurÃdica per a l’ocupació alemanya de l’Europa Occidental, inicialment planificada per al front de l’Est. Amb la derrota a França i l’ocupació de Noruega, Dinamarca i els Països Baixos, Schmitt va desenvolupar una teoria que justificava la colonització dels països de l’Europa Oriental. Mitjançant la seva "teoria dels grans espais" o "de l’espai vital", Schmitt va conceptualitzar una à rea geogrà fica amb entitat pròpia, identificant països com a règims germans, països ocupats i aquells en una via intermèdia. Aquesta teoria va ser presentada a l’Espanya franquista, per la influència en Schmitt del pensament de Juan Donoso Cortés i la seva "teoria de la decisión". Espanya, situada en aquest gran espai alemany (similar a la França de Vichy), no es converteix totalment en un satèl·lit, sinó més aviat en un paÃs de segon ordre, limitant-se a ser un proveïdor de matèries primeres. Sesma també aborda el llibre de Schmitt, "El último partisano", on justifica l’actuació de l’exèrcit alemany al front de l’Est durant la Segona Guerra Mundial, analitzant els mètodes antipartisans i la guerra antipartisana com a sÃmbols mà xims de la guerra total. Schmitt defineix la lluita partisana no com a patriòtica, sinó fonamentada en l’ideari comunista, afirmant que el moviment nazi és una reacció al comunisme. Finalment, Sesma conclou destacant que Carl Schmitt emergeix com el crÃtic més brillant del sistema democrà tic, sense perdre de vista que aquesta crÃtica s’efectua des d’una perspectiva que abraça un sistema encara més arbitrari, totalitari i criminal. 7460.mp4 7460.mp3 4 |
|
audio/mpeg video/mp4 |
|
http://hdl.handle.net/10256.1/7460 | |
spa | |
Institut de Recerca Històrica | |
V Seminari d’Història PolÃtica i Cultural | |
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International | |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ | |
Fascism -- Spain -- Congresses
Fascism -- Germany -- Congresses Feixisme -- Alemanya -- Congressos Feixisme -- Espanya -- Congresos Schmitt, Carl, 1888-1985 |
|
Carl Schmitt. La delgada lÃnea parda | |
info:eu-repo/semantics/lecture | |
DUGiMedia |