DUGi

La noción del sistema jurídico en Ricardo Caracciolo

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@7568

En les consideracions teòriques o pràctiques de caràcter iurídic s’assumeix generalment un cert pressupost bàsic, és a dir, que “dret” és un terme de classe que serveix per esmentar conjunts de normes i que a cada comunitat política, i.e. a cada estat, li correspon un de tals conjunts (cosa que no significa que no es pugui haver de dret i, en aquest sentit, de conjunts normatius en relació amb comunitats més restringides o més àmplies que un estat). Però típicament, el que està en joc en aquest pressupost és el que, de manera imprecisa, sol anomenar-se "dret nacional" o "estatal". Se suposa que la unitat del conjunt anomenat , per exemple, el dret D de la comunitat C depèn de les relacions que hi ha entre les normes que la componen. D’aquesta manera, s’introdueix la idea que no es tracta d’una col·lecció d’elements inconnexos sinó que constitueix un sistema (o més feblement, que es pugui reconstruir o representar com un sistema), és a dir, que constitueix un conjunt més una certa relació, al que s’anomena sistema jurídic (o també "ordre jurídic"). Conseqüentment, s’admet que a cada comunitat política correspon un sistema jurídic o ordre jurídic. En el context del discurs jurídic habitual, aquesta expressió s’usa acríricament de manera intercanviada amb “Cerecho” i funciona també com un terme de classe. El que habilita a formar una classe és la tesi addicional segons la qual aquests conjunts comparteixen una estructura peculiar o , el que és el mateix, que es pot indicar un tipus o tipus de relacions entre normes que són distintives dels sistemes jurídics

In theoretical or practical considerations of a legal nature, a certain basic assumption is generally assumed, namely, that “law” is a class term that serves to mention sets of norms and that each political community, i.e. Each state corresponds to one of such sets (which does not mean that there cannot be law and, in this sense, normative sets in relation to communities that are more restricted or broader than a state). But typically, what is at stake in that budget is what is often loosely called "national" or "state" law. It is assumed that the unity of the set called, for example, the right D of the community C depends on the relationships that exist between the norms that compose it. In this way, the idea is introduced that it is not a collection of unconnected elements but that it constitutes a system (or more weakly, that it can be reconstructed or represented as a system), that is, that it constitutes a set plus a certain relationship, which is called the legal system (or also "legal order"). Consequently, it is admitted that each political community has a legal system or legal order. In the context of usual legal discourse, this expression is used acrylically interchangeably with "Cerecho" and also functions as a class term. What enables a class to be formed is the additional thesis according to which such sets share a peculiar structure or , which is the same, that a type or type of relationships between norms that are distinctive of legal systems can be indicated

7568.mp4 7568.mp3

16

Universitat de Girona. Grup de Recerca en Filosofia del Dret