DUGi

La "capitania cubana" de Barcelona: la importància decisòria d’un artefacte político-militar (1919-1923)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8093

Xavier Casals (Universitat de Barcelona), especialista en l’estudi de l’extrema dreta, qüestiona la visió historiogràfica tradicional que presenta el primer terç del segle XX a Catalunya com un període centrat exclusivament en la construcció del poder catalanista. Sosté que hi conviuen dos projectes polítics simultanis: el catalanista, representat per Puig i Cadafalch, i el militar, encarnat per Joaquín Milans del Bosch i Carrió. Casals analitza l’origen i la persistència d’una estructura de poder que denomina “capitania cubana”, sorgida al segle XIX en el context colonial de l’Havana, basada en l’aliança entre el poder militar, les elits econòmiques i una milícia civil. Argumenta que aquest model s’implanta a la península i es manté actiu fins al final del franquisme, donant forma a una extrema dreta subordinada als militars. Destaca el paper de Barcelona com a centre de poder militar regional entre 1918 i 1923, amb els governs autoritaris dels capitans generals Milans del Bosch, Martínez Anido i Miquel Primo de Rivera, recolzats també per elits i milícies. Aquest període converteix la ciutat en un laboratori de repressió i d’assaig de formes de govern autoritari, que culminen amb la dictadura de Primo de Rivera a Madrid. Casals emfasitza la influència ideològica de la seva dona, Casilda Sáenz de Heredia, vinculada a una família peninsular enriquida a Cuba i ultranacionalista espanyola, i mare del fundador del partit feixista espanyol, la Falange, José Antonio Primo de Rivera. La conferència traça la genealogia de l’extrema dreta espanyola, definida com a feble, marginal i sempre lligada al poder militar, a través de grups com la Lliga Patriòtica Espanyola, l’Espanya Club i Fuerza Nueva de Blas Piñar. Casals conclou que la història del feixisme espanyol és essencialment urbana i que l’extrema dreta no constitueix un bloc homogeni. El torn de preguntes final obre connexions amb la política actual.

8093.mp4 8093.mp3

4

16

Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica