DUGi

Presentació de les recerques doctorals: La repressió a la rereguarda de les comarques gironines (1936-1939). Teresa Pàmies, exili i militància: la literatura i la construcció d’una memòria col·lectiva

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8174

En aquesta sessió s’exposen dues recerques doctorals en Història. Ferran Chueca presenta la seva tesi "La repressió a la rereguarda de les comarques gironines (1936-1939)" on analitza la repressió exercida a la rereguarda republicana a les comarques gironines. L’estudi distingeix entre dues fases repressives: una primera, de caràcter revolucionari i descentralitzat, impulsada per comitès locals immediatament després del cop d’estat del juliol de 1936, i una segona, institucionalitzada, a partir dels Fets de Maig de 1937. La repressió inicial, responsable de la major part de les víctimes (674 de 800), va ser protagonitzada principalment per membres de la CNT, la FAI i el POUM, sovint provinents de sectors populars. Les víctimes més habituals foren eclesiàstics, professionals liberals, industrials i propietaris, identificats amb les dretes (CEDA, Falange, carlisme). L’autor destaca que les motivacions de la violència inclouen l’anticlericalisme, la lluita de classes, les experiències vitals dels repressors i les dinàmiques locals. A partir de treballs com els de Josep Maymí, s’identifica l’existència de xarxes informals entre comitès, fet que complexifica la comprensió del poder revolucionari. A partir del 1937, amb la recuperació parcial del control estatal per part de la República, la repressió s’institucionalitza i es canalitza a través d’organismes com el Tribunal Popular de Girona, el Servei d’Informació Militar (SIM), el Comitè Regional d’Investigació Militar (CRIM) i la Generalitat de Catalunya. Aquesta fase, molt menys letal, es dirigí especialment contra desertors, quintacolumnistes i sabotejadors, amb una incidència destacada en zones frontereres com l’Alt Empordà, el Ripollès i la Cerdanya. Per la seva banda, Irene Quintana presenta la primera part de la seva tesi doctoral, titulada "Teresa Pàmies, exili i militància: la literatura i la construcció d’una memòria col·lectiva." El treball aborda la figura de Teresa Pàmies com a escriptora, comunista i feminista, amb l’objectiu de reivindicar la seva producció literària com una eina per a la construcció de memòries col·lectives alternatives. La investigació se centra en la capacitat de Pàmies per articular una narrativa de l’exili femení i militant que integra experiència personal i consciència històrica. L’estudi proposa una relectura transversal de l’obra de l’autora, habitualment menystinguda dins dels estudis literaris generalistes, i en destaca el valor com a font híbrida, útil tant per a la historiografia com per als estudis de gènere i memòria. Quintana estructura la seva tesi en tres eixos: l’exili com a escriptora, com a comunista i com a feminista. En conjunt, la recerca posa en relleu com l’escriptura de Teresa Pàmies dona veu a col·lectius silenciats i contribueix a autoritzar versions dissidents de la Història, especialment les protagonitzades per dones i exiliades polítiques.

8174.mp4 8174.mp3

4

5

16

Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica