DUGi

Segona lliçó: La fotografia, l’edició i l’escriptura

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8190

La segona lliçó de Quim Curbet gira sobre tres eixos de la seva activitat professional i vital: la fotografia, l’edició i l’escriptura. . Sobre l’escriptura: Curbet en parla de la seva visió de la fotografia, de com va començar a fer fotos a partir de la primera càmera que va tenir, regal del seu pare. Ens fa veure que l’Homo sapiens ja va descobrir al càmera obscura quan va posar els peus per primer cop en una cova i va contemplar les imatges dibuixades per la llum projectades contra la roca, el mateix que fa la fotografia. La fotografia va aprendre ja a les beceroles a captar el moment irrepetible, l’instant decisiu, aquell punt de l’univers on l’espai i el temps es troben en l’espai de la foscor primordial i a partir de llavors ja res va ser igual. Cada fotografia és un punt al voltant del qual gira el món. La fotografia és un llenguatge simple que no necessita un intermediari, no hi a res entre la mirada del subjecte fotografiat i la nostra, poc pot aportar el llenguatge escrit a una fotografia. Tenim fotografies guardades a casa, en capses o àlbums, abans que no arribi la desmemòria digital. Fins que no s’aprengui a fer de manera sistemàtica, hi haurà algunes generacions que quedaran òrfenes d ‘informació audiovisual perquè tot o gairebé tot s’haurà esvaït. L’anunci que hi havia a la càmera de fotos Minolta que li va regalar el pare de Quim Curbet deia “cuando usted es la cámara y la cámara es usted”. La fotografia és la mirada del que mira i del que és contemplat. La fotografia és un art del nostre temps, busca la bellesa però també és un document social. La fotografia és una funció, “una manera de ser i viure”, segons el fotògraf Henri Cartier-Bresson. Quim Curbet va exercir durant uns anys com a fotògraf professional i va fer dues exposicions de fotografies a la ciutat de Girona, però va tornar a ser “amateur”, és a dir, que fa fotografies perquè li agrada i prou. . Sobre l’edició. Quim Curbet comença la segona part d’aquesta intervenció dient que tots tenim un passat i un currículum vital que ens persegueix irrememeiablement. Ell es va trobar fent d’editor. Des del 1995 es va convertir en editor en una Girona que no comptava amb cap editorial, primer amb el nom de CCG i després com a Curbet Edicions, va publicar uns sis-cents títols, trenta-cinc de la Biblioteca Valvi, de la qual ell era el director, col·lecció que rescatava textos i autors introbables en aquells anys. Fa uns repàs dels títols publicats en aquesta col·lecció i també fa un elogi de la figura de Narcís-Jordi Aragó i d’altres figures del món cultural de Girona. Curbet Edicions va tancar i va finir la nissaga d’impressors que existia des del 1941. . Sobre l’escriptura. Quim Curbet comenta que escriure és un acte de servei i no sap ben bé si és el seu cas, per a ell escriure és una manera de dir allò que creu que ha dir. "Barretades" és el títol de la columna que Quim Curbet va escriure al Diari de Girona durant quinze anys dos cops a la setmana, dos articles que després va continuar en el bloc titulat "El Món per barret". Ha publicat llibres recopilatoris dels articles publicats a diaris, dos llibres de poesia, un llibre de contes curts, remprès en el darrer publicat i d’altres obres. Aragó, Bolós, Casero i Espinàs han estat els seus referents imprescindibles. Per acabar, Quim Curbet reflexiona sobre el fet d’escriure

8190.mp4 8190.mp3

4

Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent