Ítem
Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent | |
Torres, Veronica | |
10 juliol 2000 | |
Aquesta conferència està dedicada a la traducció a l’italià de l’obra de Maria Àngels Anglada i va a càrrec de Veronica Torres.
Veronica Torres és investigadora de la Universitat de Sàsser, a Sardenya, i traductora d’obres de Maria Àngels Anglada a l’italià: El Violí d’Auschwitz, del 1997, i Artemísia.
Veronica Torres és estudiosa polivalent, ja que fa estudis de literatura italiana clàssica i moderna, de literatura catalana, fa doncs, una mica de literatura comparada.
Va conèixer Maria Àngels Anglada el 1996 en l’àmbit d’un projecte que volia fer entrevistes a escriptores catalanes. No coneixia aquesta autora.
La literatura catalana no és gaire coneguda a Itàlia, sense cap distinció de sexe.
Torres ens parla de les dificultats de ser traductor/a italià/ana que vol traduir un/a escriptor/a català/ana a Itàlia.
L’estudiosa li dedica un record personal a Anglada i fa un repàs de la seva coneixença d’autores catalanes a Itàlia.
Tret de Carner, Riba, Foix, Salvat-Papasseit i Espriu per interès de la cultura universitària, no se sap gairebé res de les generacions posteriors d’escriptors catalans (Gimferrer, Jou, etc.). El cas de Josep Pla és diferent, és un cas apart.
Torres diferencia l’Aguer i Sardenya d’Itàlia, per a ella són coses diferents.
El 1927 Giuseppe Ravegnani publica l’Antologia di novelle catalane. La postguerra va ser dominada totalment pels poetes castellans: Lorca, Alberti, Hernández, Aleixandre.
El 1968 Giuseppe Tavani publica Poesia catalana di protesta, una antologia de poetes catalans avantguardistes.
S´ha de donar valor a la traducció a l’italià d’una obra en català, sobretot per la manca de tradició, segons Torres és un treball solitari i perillós. El català és una llengua més natural i concreta, en canvi l’italià és una llengua més gramatical i abstracta.
Torres comenta que va conèixer Maria Àngels Anglada a través d’Àlex Susanna i que li va impactar el títol i l’obra El Violí d’Auschwitz, així com es va adonar que no coneixia l’autora que havia escrit la novel·la, tot i que no era una autora jove, i de seguida va pensar en traduir-la a l’italià. Entre el traductor i el text es realitza un lligam molt fort. Comenta que amb Maria Àngels Anglada parlaven sovint de traducció o traïció pel que fa a la tasca de traducció.
Un cop iniciada la traducció, gairebé ja acabada, Torres va telefonar Maria Àngels Anglada per uns aclariments tècnics, ja que la part de construcció del violí no va ser gens fàcil, l’autora catalana va ser molt amable amb Torres i la va ajudar en tot moment. Anglada havia fet una dedicatòria al luthier Ramon Pinto i Comas, del Carrer del Carme de Barcelona, que va ser qui la va ajudar per tal d’escriure sobre l’univers del violí.
La traducció de Veronica Torres, publicada el 1997, va agradar molt a l’autora i també va tenir ressò als diaris en el món intel·lectual. La traductora sempre li estarà agraïda per la seva calidesa humana, per la sinceritat intel·lectual, l’ajuda en la traducció i per l’amistat que li va brindar 4 |
|
audio/mpeg | |
http://hdl.handle.net/10256.1/8199 | |
cat | |
Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent | |
Maria Àngels Anglada: entre els clàssics i ara, la vida. Curs d’estiu 2000 | |
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International | |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ | |
Anglada, Maria Àngels
Català -- Traduccions a l’italià Violí d’Auschwitz, El |
|
La traducció italiana d’El violí d’Auschwitz | |
info:eu-repo/semantics/lecture | |
DUGiMedia |