DUGi

Traducir una lengua, transmitir una sensibilidad

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8201

En aquesta sessió del Curs d’estiu de l’any 2000, dedicat a la figura de l’escriptora Maria Àngels Anglada, l’escriptor i traductor Avelino Hernández, originari de Sòria i que viu fa anys a Mallorca, i que té experiència com a gestor cultural, ja que va tenir diversos càrrecs tècnics, ens parlarà de les novel·les de Maria Àngels Anglada que ell ha traduït al castellà: El Violí d’Auschwitz, Artemísia i El Quadern d’Aram. Ha traduït altres obres en català, però amb la traducció de tres obres de Maria Àngels Anglada i la seva admiració per l’autora l’han convertit en un dels especialistes de la seva obra. Per casualitat, un amic un dia li va regalar la novel·la Artemísia i li va agradar tant que va saber que l’havia de traduir. Va regalar la traducció a l’agent de l’autora perquè li agrada regalar als autors les obres que tradueix. Avelino Hernández es pregunta per la tasca del traductor: què és traduir?, què es tradueix?, a quins problemes s’enfronta el traductor? En primer lloc, es planteja què no es pot traduir. Per a Hernández la visió del món, com estructurar-lo, el que dona veritable sentit a la vida mai es podrà traduir, diu que és molt difícil ser nen en dos idiomes, viure l’experiència biològica i viure les percepcions de l’existència. A través de la nostra llengua materna és com entenem la nostra existència, la nostra experiència de la vida. Hernández posa exemples d’experiències de comunicació, de transmetre el coneixement. Visió d’una llengua com a transmissió d’una cosmovisió. Es tradueixen significats, paraules que signifiquen realitats, per tant, hem de ser correctes i precisos en la traducció, però un traductor no només tradueix significats sinó que també tradueix evocacions, s’han de tenir en compte les connotacions, les cadències i denotacions, les qualitats. Un traductor tradueix també una sensibilitat. Quan l’autor troba una sensibilitat semblant a la seva li agrada i vol traduir la seva obra. En Maria Ángels Anglada la natura ho impregna tot, és omnipresent, o bé la natura és de vegades l’absència de la naturalesa perquè se li ha privat d’ella; en altres casos és present però és hostil, és un espai de fugida, per exemple. Les tres obres que Hernández ha traduït tenen un vincle amb la natura, tenen tres visions diferents de la natura. Hernández va descobrir en Maria Àngels Anglada que la vida sempre és en el centre, que l’autora sempre es posa al costat de la vida. Hi ha una doble perspectiva en l’obra de l’escriptora: el gaudi i la resposta irada davant de tot el que fa difícil la vida. També li atrau la sensualitat en l’obra de l’autora, el desenvolupament ple dels sentits i la seva naturalitat eròtica com a culminació del fet sensual. És evident en ella sempre el seu amor pels clàssics, la seva actitud vital és clàssica, és un estat clàssic davant de la vida. Hernández ens fa veure el tema de l’amistat en l’obra de l’autora. I sobresurt el tema de la denúncia, l’opció que ella pren pels que han estat derrotats, ben palès també en la vida real, personal, per la seva reiterada denúncia de les injustícies socials

10

Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent