DUGi

Vida i literatura: la trena narrativa

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8202

En aquest conferència del Curs d’estiu de l’any 2000, dedicat a la figura de Maria Àngels Anglada, l’escriptor Antoni Puigverd, que també va exercir durant anys de professor de llengua i literatura catalanes en l’ensenyament secundari, ens parlarà de l’obra i la seva vinculació amb Maria Àngels Anglada a qui va conèixer. Antoni Puigverd, que escriu poesia, novel·la i articles a la premsa és un àcid i lúcid observador de la realitat, en paraules de Mariàngela Vilallonga. En un article escrit a la premsa arran de la mort de l’escriptora, Antoni Puigverd expressava la seva admiració per l’autora i diu que “li va tatuar la seva ànima”. No es pot expressar de manera més bella la petjada que deixà Maria Àngels Anglada en totes les persones que la van conèixer. Puigverd ens parlarà de les narracions de l’autora. La seva exposició se centra en els seus contes i comenta els diversos temes que trobem en les narracions de l’autora: els paisatges familiars, la cultura viscuda, el detallisme i les anècdotes, el civisme, l’humanisme, el lirisme, la fascinació històrica... A Antoni Puigverd li agraden molt els detalls de la vida de l’autora que es trenen amb la literatura i que formen una narrativa que és una mostra d’una tècnica literària molt suggestiva. L’escriptor fa un repàs del punt de vista del narrador, de la seva visió, si l’autor s’hi exposa o no darrera del narrador, de la separació de l’autor del seu llibre. Ens parla de l’evolució de com l’autor comença a narrar la seva obra. La culminació màxima de la novel·la del segle XX és Flaubert, segons Puigverd. M. Kundera, en canvi, recupera la tradició del narrador de Diderot. Segons Puigver, Anglada crea una mena de patchwork entre el teixit vital i el ficcional, que és molt curiós. Els contes de l’autora són com fragments de la seva existència, petites llesques de la seva vida personal, com fulls de dietari, com quan agafa el tren per anar a Barcelona amb la seva filla. AP ens recorda les lliçons de Calvino sobre la literatura: la lleugeresa de la literatura. Al segle XX trobem la gran literatura, que pesa per la seva gran immensitat moral, com la de T. Mann, però trobem també una literatura que parteix de petits gestos quotidians que permeten entrar en el món de referències i d’aquí saltar a la ficció, com en el cas de Maria Àngels Anglada. En els contes de l’autora hi ha referències a la geografia i al món més proper, als paisatges familiars, es parla de la climatologia... A través de contes, Puigverd ens parla de l’obra de Maria Àngels Anglada. El Violí d’Auschwitz, per exemple, està contingut en un conte d’una pàgina, per exemple. Parlant de la lleugeresa de l’escriptura, lleuger no vol intranscendent, vol dir que no enfarfega ni dificulta. Hi ha una força descriptiva amb poques paraules, de vegades, si hi ha moltes descripcions resten, no sumen. Maria Àngels Anglada amb naturalitat surt de la narrativa i entra en el món de l’assaig cultural. Per fer novel·la històrica hi ha autors que necessiten d’un gran aparell per crear versemblança, Anglada tenia una mena de vareta màgica perquè només amb un parell de frases ja ens situa en un període històric concret

5

Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent