Ítem
| Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent | |
| Cornudella, Jordi | |
| 10 juliol 2000 | |
|
Aquesta darrera sessió del Curs d’Estiu de l’any 2000, dedicat a l’escriptora Maria Àngels Anglada, va a càrrec de Jordi Cornudella, filòleg clàssic, poeta i editor, i una gran lector, en paraules de Mariàngela Vilallonga.
Cornudella és traductor d’autors clàssics i ha treballat i estudiat grans autors catalans també. És un gran coneixedor de l’obra dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté.
Amb Maria Àngels Anglada l’uneix una gran amistat, ella forma part del seu paisatge familiar per la part musical de la mare de Jordi Cornudella; la presència de la música en la vida diària és indispensable en l’existència d’ambós. Per tant, hi ha una afinitat entre Jordi Cornudella i Maria Àngels Anglada. Per a Cornudella, la lectura dels clàssics i la música van aparellades en la vida d’una persona culta.
La música i la poesia s’assemblen molt, segons Cornudella, la capacitat de fixar-se com són i amb la mesura del tot el possible en la memòria dels lectors. Ja els poetes grecs arcaics consideraven que les Muses, divinitats inspiradores de la Poesia i de la Música, eren filles de la Memòria.
Ha titulat la seva ponència “L’amiga d’Horaci”. L’amistat dels poetes clàssics grecs i llatins, en concret d’Horaci és palès en Maria Àngels Anglada i la seva obra.
Es podria resseguir la petjada de l’amistat del món clàssic a través de l’assaig Paradís amb poetes (1993), volum bessó del llibre de 1988 Paisatge amb poetes. En El Mirall de Narcís rastreja el mite grec en els poetes catalans.
Es pot anar a buscar els temes d’assumpte grec o llatí en l’obra de Maria Àngels Anglada com per exemple en “Un conte llarg o una novel·la curta” en el volum de contes No em dic Laura, a Sandàlies d’escuma i rastres de les lectures dels clàssics en l’obra Les Closes.
Una tercera manera seria acostar-se a les obres de divulgació del món clàssic que va fer Maria Àngels Anglada de forma encertada i un xic anacrònica, segons Cornudella, com Retalls de la vida de Grècia i Roma o Relats de mitologia.
Què hi ha de comú en aquests tres aspectes? És el que intenta explicar Jordi Cornudella en aquesta xerrada que porta aquest títol tan significatiu.
Segons Cornudella, Horaci no era un poeta de gran públic, volgudament, era estrany: adapta al llatí les formes i els temes de la poesia grega arcaica, com Catul. Les Odes van ser un fracàs editorial en la seva època, no l’entenien ni per contingut ni per forma.
Jordi Cornudella passa a comentar Odes d’Horaci i poemes de Maria Àngels Anglada, com per exemple Tardor a Requesens, del llibre de poemes Arietta. Segons ell, el valor intangible que té per una persona una música, un poema és cada vegada nou, és diferent. Tornar a experimentar una música, un poema és tornar a experimentar l’emoció, que és íntima i que sembla impossible de comunicar, però pot ser compartida 4 |
|
| audio/mpeg | |
| http://hdl.handle.net/10256.1/8203 | |
| cat | |
| Universitat de Girona. Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent | |
| Maria Àngels Anglada: entre els clàssics i ara, la vida. Curs d’estiu 2000 | |
| Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International | |
| http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ | |
|
Anglada, Maria Àngels
Horaci Poetes grecs Poets, Greek Poetes llatins Poets, Latin |
|
| L’amiga d’Horaci | |
| info:eu-repo/semantics/lecture | |
| DUGiMedia |
