DUGi

Conferència de Maria Àngels Anglada a l’Escola Sant Miquel dels Sants. Vic (enregistrament sonor)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8262

Conferència de Maria Àngels Anglada pronunciada el 12 d’abril de 1991 a l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic. En una primera part, l’escriptora explica la gènesi de tres novel·les seves i en una segona part es tracta la difusió dels escriptors catalans; al final de l’acte hi ha torn de preguntes dels estudiants que han llegit aquestes tres novel·les de Maria Àngels Anglada. L’autora parla de les obres de forma cronològica. Les portades de la col·lecció El Dofí són d’un pintor que viu a Eivissa. L’escriptora mai ha escrit novel·les massa llargues. La primera obra que va escriure va ser Les Closes, novel·la escrita entre 1974-1975 però publicada el 1979. Aquesta obra es basa en una història familiar real, la de la besàvia del seu marit, i en un paisatge i la gent d’un poble, Vilamacolum, a l’Alt Empordà, tot transformat i canviats els noms de les persones i de l’indret. Va consultar fonts, com l’Arxiu familiar de Can Geli, els diaris de l’època a la Biblioteca de Figueres, només alguns llibres perquè n’hi ha pocs sobre el segle XIX a l’Empordà i també comenta que va parlar amb persones que havien conegut la besàvia del seu marit, el Sr. Geli. Va enviar el llibre a Joan Sales, a Edicions 62 mai li van contestar i, més endavant, la van aconsellar de presentar la novel·la a un concurs literari i així ho va fer, va guanyar el Premi Josep Pla. La història de la novel·la Sandàlies d’escuma és diferent: li va interessar la vida d’una poetessa grega, Ànit de Tegea, qui va escriure poemes dedicats a les fonts, motiu que agrada molt a l’autora. Va triar una altra poetessa, però, Glauca de Kios, com a protagonista de la seva novel·la perquè no se sap res sobre la seva vida i podia fabular. A més a més, volia retratar una dona que es pogués moure amb llibertat, com Glauca, habitant d’una illa, Kios, i també aquesta obra li permeté parlar de l’Alexandria de l’època. Es tractava de reivindicar les poetesses d’aquell període i l’autora comptava, a més a més, amb fonts escrites de l’època. Artemísia és una novel·la que sorgí fruit d’un viatge a Mitilene, capital de l’illa de Lesbos, la pàtria de Safo, allà on hi havia la seva escola. En l’actualitat, queden molts poques restes de l’antiga Mitilene. L’autora vol reivindicar el paper cultural de la dona en la poesia. A Maria Àngels Anglada també li agradava molt la història d’una pintora italiana del segle XVII que va existir, Artemísia Gentileschi, filla d’un pintor, Orazio Gentileschi. A Maria Àngels Anglada li agraden les dones batalladores i que escriguin, pintin, toquin un instrument o componguin música, etc. Després, s’inicia un torn de preguntes al voltant d’aquestes novel·les i de la seva obra en general. També es parla del panorama de la novel·la catalana en aquell moment, anys 90, i l’autora reflexiona sobre diversos aspectes de la creació literària. Per a Anglada, la pàtria d’una escriptora és la seva llengua. Alguns autors, utilitzen una llengua per a la seva faceta periodística i una altra per a la seva obra de creació. No es pot viure només de la literatura, per això escriptores i escriptors van a programes de ràdio, televisió, fan col·laboracions en diaris, etc. A totes les seves novel·les posa una cita de Virgili. El que més la fa rumiar a l’hora d’escriure una novel·la és el punt de vista, qui explica la història, i també l’estructura de la història, són dos aspectes que condicionen com serà la novel·la. Sempre s’ha documentat per a les seves novel·les, com en la novel·la L’agent del rei, on va haver d’investigar molt per poder escriure sobre Andreu Febrer, el primer traductor en català i en qualsevol altra llengua de la Divina Comèdia, en vers. Molts temes del segle XIX han perdut la importància que tenien, però durant el segle XX han sorgit nous temes, d’altres van deixar de ser tabús

4

5

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent