DUGi

Planteamientos hermenéuticos de Manuel Sacristán

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8349

Aquesta conferència s’emmarca dins el Simposi Trias 2025 dedicat al filòsof Manuel Sacristán. Organitzat per la Càtedra Ferrater Mora i realizat a l’Ateneu Barcelonès. En aquesta sessió, Álvaro Ceballos, professor de la Universitat de Liège ens parla dels plantejaments hermenèutics de Manuel Sacristán. Es tracta d’integrar Manuel Sacristán en la tradició hispànica de l’estètica de la recepció i trobar precedents hispànics en aquesta estètica. Aquí es parla d’hermenèutica literària, la interpretació de textos literaris, ja que el terme hermenèutica no pertany només a la literatura sinó també a la filosofia, al dret o a la medicina. L’obra La hora del lector, de Josep Maria Castellet, suposa una fita de la recepció espanyola i mundial. El relativisme hermenèutic entén que els textos literaris i les obres d’art en general generen efectes estètics i significats discursius variats en funció de qui els percep i del context on es perceben. El contrari és l’absolutisme hermenèutic. L’any 1950 tot canvia, Sacristán, en una ressenya de l’obra La piel de nuestros días, de Thorton Wilder, diu que les emocions no són l’efecte sinó la seva premissa, això suposa un gir copernicà ja que la simpatia inicial es converteix en la condició de reaccions reflexives. Sacristán obre també les possibilitats de significació dels textos amb el comentari a la novel·la de Rafael Sánchez Ferlosio Industrias y andanzas de Alfanhuí. Sacristán reivindica el dret d’escollir la lectura per damunt de les valències ideològiques de la crítica literària o comercial. En aquestes pàgines, Sacristan parlaria ja de la felicitat interpretativa que la qual Umbetrto Eco parlaria quatre dècades més tard. En els materials literaris de Manuel Sacristán, doncs, es manifesten algunes de les idees cardinals de la semiòtica literària i de l’estètica de la recepció. Planeja l’obra de Sartre Què es la literatura en aquesta idea de Sacristán sobre la llibertat del lector i la seva col·laboració en la creació de l’obra. El plantejamnet relativista potser és deutor del de Joan Ferraté qui l’any 1952 concebia l’art com una vivència, és a dir, trobem una sintonia entre ambós crítics i pensadors. Com a conclusió, Ceballos ens diu que l’específic de l’estatut literari és la polisèmia dels textos, el seu caràcter d’experiència que pot ser viscuda de formes diferents

4

13

Universitat de Girona. Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani