DUGi

La contribució de la revista Mientrastanto per a la renovació del pensament d’esquerra a Catalunya

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@8352

Aquesta conferència s’emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán. La professora emèrita de la Universitat Autònoma de Madrid, Montserrat Galceran Huguet, tracta sobre un dels darrers projectes de Manuel Sacristán, la creació de la revista Mientrastanto, que es va publicar a Barcelona a partir de 1979. Galceran pretén fer una lectura i una interpretació de la revista. Comenta que no sols és un projecte de Sacristán sinó que es tracta d’un projecte col·lectiu, que indica un canvi en el Comunisme català, a diferència del Comunisme espanyol. Trobem un número especial de la revista dedicat a Rosa Luxemburgo, cosa que a Galceran li resulta significatiu. La revista va ser fundada per Manuel Sacristán i la seva companya de vida, Giulia Adinolfi, i comptava amb altres companys i amics, i dura fins avui dia, que es publica en una pàgina web. El projecte continua, doncs, malgrat la mort dels seus fundadors. Es creu que es devien publicar uns tres mil números i tenia uns mil subscriptors. Es tractava d’un treball sense remuneració i col·laboratiu. Funcionava com un organitzador cultural i tenia una posició marginal. Pretenia restaurar l’esquerra social i col·laborar en l’anàlisi del que havia succeït. Es movia entre una revista teòrica, una revista de moviment i una plataforma política. Estava impreganada de racionalista prudent, diu Galceran, i era molt crítica amb el moviment del 68. Galceran tracta també de la postura de la revista davant del feminisme, que no era la mateixa que en altres llocs. La revista neix després d’anys convulsos. Galceran creu que els textos feministes estan posat en la revista una mica amb calçador. La professora Galceran fa unes comparacions entre les revistes Mientrastanto, Nous horitzons -que compartien col·laboradors- i Nuestra bandera, ella creu que hi ha aproximacions tant en temes d’ecologisme, de feminisme com de pacifisme, mentre que hi ha llunyania amb la revista Nuestra bandera. Galceran pensa que això té incidencia en eñ Comunisme català

4

5

10

Universitat de Girona. Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani