Ítem


El neofascismo europeo ante el final de la Guerra Fría

Dins el marc VII Seminari d’Història Política i Cultural, la ponència de Pablo del Hierro Lecea (Maastricht University) analitza l’evolució de l’extrema dreta europea en el context de la fi de la Guerra Freda i proposa estudiar-la com un fenomen històric transnacional i de llarga durada. El ponent assenyala els límits de les analogies simplificadores amb el feixisme d’entreguerres i defensa la necessitat d’examinar les continuïtats i transformacions del neofeixisme després de la Segona Guerra Mundial. La intervenció revisa diverses iniciatives de reorganització de l’extrema dreta europea impulsades per figures com Oswald Mosley o Jean Thiriart, així com l’aparició d’una nova generació militant després de Maig del 68. També analitza la reconfiguració dels anys noranta, quan determinats moviments i líders —com Jean-Marie Le Pen o Jörg Haider— aconsegueixen una presència més significativa dins dels sistemes polítics europeus. Finalment, el ponent destaca la importància de l’activitat editorial i de les xarxes de difusió ideològica, així com les dificultats d’accés a fonts documentals per estudiar aquest període, fet que evidencia la necessitat d’impulsar noves recerques interdisciplinàries sobre les dècades de 1980 i 1990. La sessió conclou amb un torn de preguntes i debat amb el públic.

8475.mp4 8475.mp3

4

Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica

Altres contribucions: Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica
Autor: del Hierro Lecea, Pablo
Data: 20 febrer 2026
Resum: Dins el marc VII Seminari d’Història Política i Cultural, la ponència de Pablo del Hierro Lecea (Maastricht University) analitza l’evolució de l’extrema dreta europea en el context de la fi de la Guerra Freda i proposa estudiar-la com un fenomen històric transnacional i de llarga durada. El ponent assenyala els límits de les analogies simplificadores amb el feixisme d’entreguerres i defensa la necessitat d’examinar les continuïtats i transformacions del neofeixisme després de la Segona Guerra Mundial. La intervenció revisa diverses iniciatives de reorganització de l’extrema dreta europea impulsades per figures com Oswald Mosley o Jean Thiriart, així com l’aparició d’una nova generació militant després de Maig del 68. També analitza la reconfiguració dels anys noranta, quan determinats moviments i líders —com Jean-Marie Le Pen o Jörg Haider— aconsegueixen una presència més significativa dins dels sistemes polítics europeus. Finalment, el ponent destaca la importància de l’activitat editorial i de les xarxes de difusió ideològica, així com les dificultats d’accés a fonts documentals per estudiar aquest període, fet que evidencia la necessitat d’impulsar noves recerques interdisciplinàries sobre les dècades de 1980 i 1990. La sessió conclou amb un torn de preguntes i debat amb el públic.
8475.mp4 8475.mp3
4
Format: audio/mpeg
video/mp4
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256.1/8475
Llenguatge: spa
Editor: Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica
Col·lecció: VII Seminari d’Història Política i Cultural
Drets: Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
URI Drets: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Matèria: Extrema dreta -- Història -- Congressos
Right-wing extremists -- History --Congresses
Títol: El neofascismo europeo ante el final de la Guerra Fría
Tipus: info:eu-repo/semantics/lecture
Repositori: DUGiMedia

Matèries

Autors