Ítem
| Clara, Josep | |
| 2013 | |
| Per la història, la geografia i les relacions socials, la frontera dels Pirineus al sector oriental ha estat, relativament, permeable. A part del territori de la Cerdanya, on l’orografia no facilita la separació política, la línia divisòria és franquejable per gairebé un centenar de passos de muntanya i existeix també la possibilitat marítima de traspassarla. Excepte en les èpoques de conflicte internacional, en la pràctica diària, més que d’un mur, podem parlar d’un pont, passadís o carrer. El contraban i les lluites polítiques de partit se’n beneficiaren. En la diferenciació identitària de les poblacions situades a ambdós costats del límit estatal hi influí poderosament el distint grau de desenvolupament econòmic i cultural | |
| application/pdf | |
| 2339-9937 (versió electrònica) | |
| http://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/271585 | |
| http://hdl.handle.net/10256/10478 | |
| cat | |
| Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2013, vol. 0, núm. 54, p. 485-512 | |
| L’accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d’ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores | |
|
Frontera política
frontera quotidiana relacions transfrontereres Pirineus Orientals |
|
| Percepcions de la frontera política i de la frontera quotidiana als Pirineus Orientals (1834-1934) | |
| info:eu-repo/semantics/article | |
| DUGiDocs |
