Item
| Universitat de Girona. Departament de Filosofia | |
| López RodrÃguez, Ivan | |
| 2015 July 3 | |
|
Horkheimer and Adorno laid the foundations of Critical Theory from three basic disciplines: economics, psychology and studies around the culture.
The second generation of Frankfurtians authors (Habermas) clearly prioritizes the philosophy of language at the expense of other disciplines, such as psychology. However, with Axel Honneth, Critical Theory gets back two elements of the first generation that had been forgotten in the second: first, the discipline of psychology in the analysis of society and, secondly, emancipatory dimension of work.
In contrast to Habermas deliberative model, Honneth articulates a conception of democracy based on the ethical ideal of individual liberty. Beyond the participation of citizens in deliberative processes –so we can summarize their proposal– democracy must guarantee individual freedom that is inherent in other two areas of ethical life: personal relationships and labor relations Horkheimer i Adorno estableixen els fonaments de la Teoria CrÃtica a partir de tres disciplines bà siques: l’economia, la psicologia i els estudis envers la cultura. La segona generació d’autors francfortians (Habermas) prioritza clarament la filosofia del llenguatge en detriment d’altres disciplines com la psicologia. Tanmateix, amb Axel Honneth, la Teoria CrÃtica recupera dos elements de la primera generació que havien estat oblidats en la segona: d’una banda, la disciplina de la psicologia en l’anà lisi de la societat i, de l’altra, la dimensió emancipadora del treball. A diferència del model deliberatiu de Habermas, Honneth articula una concepció de la democrà cia basada en l’ideal ètic de la llibertat individual. Més enllà de la participació de la ciutadania en processos de deliberació –aixà es pot resumir la seva proposta–, la democrà cia ha de garantir la llibertat individual que és inherent a les altres dues esferes de l’eticitat: les relacions personals i les relacions laborals |
|
| application/pdf | |
|
Gi. 1384-2015 http://hdl.handle.net/10803/302800 |
|
| http://hdl.handle.net/10256/10847 | |
| cat | |
| Universitat de Girona | |
| ADVERTIMENT. L’accés als continguts d’aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, aixà com en activitats o materials d’investigació i docència en els termes establerts a l’art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l’autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el tÃtol de la tesi doctoral. No s’autoritza la seva reproducció o altres formes d’explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d’un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i Ãndexs. | |
|
Democrà cia
Democracia Democracy Deliberació Deliberación Deliberation Treball Trabajo Labor Reconeixement Reconocimiento Recognition Eticitat Eticidad Ethical life Teoria crÃtica TeorÃa crÃtica Critical theory 1 - Filosofia i psicologia |
|
| La teoria de la democrà cia en l’Escola de Frankfurt: del projecte deliberatiu de Jürgen Habermas a l’eticitat democrà tica d’Axel Honneth | |
| info:eu-repo/semantics/doctoralThesis | |
| DUGiDocs |
