DUGi

La conservació de l’endemisme Silene sennenii en un paisatge fragmentat. Raresa antròpica o natural?

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@12137

This work studies the flora accompanying the endemic plant Silene sennenii in one of its known subpopulations, named Baseia (Siurana, NE Iberian peninsula), as a method to characterize its habitat. The relationship between the presence of a taxon and its geological features or the historical land use has permitted a more effective prospection of the territory and the location of three new stands. The mesoxeric grasslands dominated by Brachypodium phoenicoides are the most favorable habitat for this species and no florístic differences that could explain the presence or the lack of this taxon are found. Only restrictions related to dispersion could explain the absence of this plant in some stands. We propose conservation measures that take into account not only the stands of effective presence but also those were the species has not been found, since theyminimize fragmentation allowing connectivity among habitat patches in agricultural landscape

En aquest treball s’estudia la flora acompanyant de l’endemisme empordanès Silene sennenii a la subpoblació de Baseia (Siurana, Alt Empordà) com a mètode per a caracteritzar el seu hàbitat. La relació entre la presència del tàxon i les característiques geològiques i els usos històrics del sòl ha permès una prospecció més efectiva del territori i la localització de tres nous rodals. Els fenassars són l’hàbitat més favorable per a l’espècie i no s’han trobat diferències florístiques que expliquin la presència o absència del tàxon. Únicament les limitacions relacionades amb la dispersió són les que explicarien l’absència de l’espècie en alguns rodals. Es proposen mesures de conservació que tinguin en compte tant els rodals de presència efectiva com aquells on l’espècie no hi ha estat trobada, ja que minimitzen la fragmentació i fan possible la connectivitat dels retalls d’hàbitat en l’espai agrícola

© Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2013, vol. 44, p. 315-330

Institut d’Estudis Empordanesos