DUGi

Afrontament de la família davant l’hospitalització d’un fill prematur a la unitat de cures intensives neonatals: revisió bibliogràfica

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@13123

Antecedents: Amb l’hospitalització d’un fill prematur es produeix un trastorn a la vida familiar i una desorganització important en els pares, ja que sovint no aconsegueixen controlar els seus sentiments ni acceptar la nova situació. Al mateix temps, també sorgeixen diverses necessitats d’acord al problema i gravetat de l’estat de salut del nadó. Antigament l’eix central en la cura de l’infant era únicament la seva recuperació física, ara bé, en l’actualitat s’ha vist que és igualment important el seu impacte emocional i també el de la seva família. Cal tenir present que en l’hospitalització d’un nounat hi ha tres protagonistes: l’infant, els pares i l’equip de salut. Amb aquest ingrés es trenca el vincle familiar i s’inicia una situació molt angoixant per a tota la família. Objectius: La present revisió vol conèixer les necessitats dels pares i mares amb fills ingressats a les Unitats de Cures Intensives Neonatals (UCIN). Al mateix temps, identificar quines són les barreres i facilitadors que existeixen actualment entre el vincle pares-fills. I finalment, determinar quins són els mecanismes de suport que pot oferir infermeria per tal de millorar l’afrontament dels pares amb fills prematurs ingressats a les UCIN. Material i mètodes: La metodologia de treball ha estat una revisió sistemàtica d’articles basats en l’evidència científica. La recerca dels mateixos s’ha realitzat a les següents bases de dades: Dialnet, CUIDEN Plus/Ciberindex, Scielo, PsycINFO, ScienceDirect, Cochrane Library, SCOPUS (Elsevier), CINAHL i Pubmed Medline. S’ha obtingut un resultat final de 18 articles corresponents als últims 5 anys que se centren en el tema a tractar. La realització d’aquesta revisió s’ha dut a terme seguint la metodologia que exposa el protocol PRISMA. Resultats: 18 articles són els inclosos en la present revisió sistemàtica, dels quals, la majoria presenten una metodologia qualitativa, basada en les experiències de professionals i de pares. Conclusions: Resulta fonamental pels pares sentir-se integrat en la presa de decisions, informació, cures i tractament que rep el seu fill, tractant d’afavorir la participació dels progenitors com un membre més de l’equip que atent l’infant. El suport d’infermeria durant el camí de l’hospitalització esdevé primordial en l’estabilització emocional i l’enfortiment del vincle paterno-filial. Actualment, existeixen nombroses barreres i facilitadors entre el vincle de pares i fills, és important que infermeria els conegui per tal de poder enfortir el llaç afectiu i facilitar el benestar mutu

Background: With the hospitalization of a premature child, parents face a difficult interruption of daily family life, mainly because it is often challenging for them to control their feelings and to accept the new situation. Meanwhile, also appear certain needs according to the problem and severity baby’s health. Formerly, the main objective of special care was focused on the physical recovery of the baby. However, more recently, emphasis has been placed on the emotional impact the hospitalization of a newborn has on the family. During the hospitalization of a newborn, we have to take into consideration three main protagonists: the baby, the parents and the special care team. The arrival of a baby into special care unit causes a break in family attachments and it leads to a very distressing situation for the whole family. Objectives: This study seeks to identify the needs of parents whose children have been admitted to the Neonatal Intensive Care Units (NICU). At the same time, it attempts to ascertain the barriers and facilitators that currently exist between the parent-baby relationship. Finally, it looks to determine which support mechanisms exist that nursing can provide in an attempt to improve the coping of parents with premature children at the NICU. Methods: The methodology has been a systematic review based on scientific evidence items. The search has been carried out by using the following databases: Dialnet, CUIDEN Plus/Ciberindex, Scielo, PsycINFO, ScienceDirect, Cochrane Library, SCOPUS (Elsevier), CINAHL and Pubmed Medline The obtained results consist of a final result of eighteen articles that have been published within the last five years, all of which focus on the subject matter. This review has been carried out following the methodology that exposes the PRISMA’s protocol. Results: Eighteen items are included in this systematic review in which the majorities have a qualitative methodology based on the experiences of professionals and parents. Conclusions: It is essential for parents to feel included in the decision-making process, which can be aided by providing them with accurate and pertinent information about the care and treatment being given to the baby. The nursing support during hospitalization is a key element in emotional stabilization and helps to strengthen the parent-baby bond. It is important for nurses to understand the numerous barriers and facilitators that can come between the attachment of parents and children in order to strengthen the emotional bond and ease mutual welfare