DUGi

Informació i persuasió: en els orígens de la premsa catalana (c. 1500-1720)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@14243

The main objective of this thesis is to analyse public information in Early Modern Catalonia: its production, circulation and consumption from the end of the Middle Ages until the end of the War of the Spanish Succession and the War of the Quadruple Alliance. To this end, after examining the various information media (printed, manuscript and oral), the thesis concentrates on a case study: the press manufactured in the Principality of Catalonia from the points of view of its benefits for its ‘editors’ (printers and booksellers) and of the wishes (or needs) of the authorities. Single event newsletters (often entitled avisos, cartes, noves or relacions), as well as a periodical press (gazette-type pamphlets and gazettes), were distributed throughout the Principality and beyond. This press – which we have placed within the European context of the time – was read, and heard read aloud, by readers and audiences who were hungry for news, both in the cities and in the countryside. At the same time, we have examined questions of literacy and the creation of a primitive “public sphere”. All of which has enabled us to speak of an “information era” that existed long before the current era of excessive information.

L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar la informació pública a la Catalunya moderna: la seva producció, la circulació i el seu consum des de la darreria de l’edat mitjana fins al desenllaç de la Guerra de Successió i els anys del conflicte de la Quàdruple Aliança. Per això, una vegada examinats els diferents gèneres informatius (impresos, manuscrits i orals), hem escollit un estudi de cas: la premsa manufacturada al Principat, tant per al benefici dels seus “editors” (estampers i llibreters) com per voluntat (o necessitat) de les autoritats. Avisos, cartes, noves i relacions, així com la premsa periòdica (relacions tipus gaseta i gasetes), es difonien arreu del territori i a l’exterior. Aquesta premsa (que hem situat en el context coetani europeu) era llegida i escoltada llegir per uns públics àvids de notícies, a la ciutat i al camp. Paral·lelament, també hem revisat els nivells d’alfabetització i hem tractat la formació d’una primitiva “esfera pública”. Tot això ens ha permès referir-nos a una “era de la informació” molt abans de la present “era de la (sobre)informació”.

Universitat de Girona