DUGi

Pla de cures infermer a la persona amb síndrome de Guillain Barré: un repte assistencial després de l’alta

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@14638

The Guillain Barré Syndrome (GBS) is a neuropathology that has a huge impact in the basic needs of the individual due to the damage that the peripheral nerves suffer which leads to, as a hallmark, an intensive muscular debility. Thus, after a period of intensive and continued care during the hospitalisation process of these patients, is necessary the monitoring of these care to guarantee a complete recovery and avoid complications. Objectives: To develop a discharge Care Nursing Program for people suffering from Guillain Barré syndrome to ensure the continuity of care . obje Methods: It has been done a literature review (Cochrane, Pubmed, Scielo) of nursing care attention for people affected with GBS, a part of reviewing the current treatment of this disease. It has been also used the NNNConsult base and specialized care plans to describe NANDA diagnoses, NOC outcomes and NIC interventions. To elaborate the care plan description has been discussed the mainly deteriorated needs of these patients, considering epidemiological data. Results: In the first part are described the alterations of each 14 need defined by Virginia Henderson, of a patient with GBS admitted at the Intensive Care Unit (ICU), in order to produce a care home programme involving the continuity of care. In the second part, the alterations found at the ICU have been examined and discerned between the needs which have been previously resolved and the ones that persist after the discharge, as the need of moving, breathing, eating and eliminating. Finally, some diagnoses, NOCS and NICS, have been formulated, following NANDA taxonomy, with scientific evidence available. Some diagnoses have been underlined, as swallowing and physical mobility alteration, risk of aspiration and constipation and lack of knowledge, fear and anxiety. Respectively, interventions with strong evidence have been related, such as swallowing therapy, encouraging exercise, aspiration precautions, management of constipation, health education, enhancing security and decreasing anxiety. Conclusions: Continuous support has been considered essential because these patients require multidisciplinary monitoring home attention to ensure an appropriate recovery of all the deteriorate needs and a quality life improvement. The nursery importance is crucial in both, coordination and physical and psychosocial management of this disease in the extrahospitalary field, in a continued way

La síndrome de Guillain Barré (SGB) és una neuropatia que genera un gran impacte en les necessitats bàsiques de les persones, a causa de l’afectació que es dóna en els nervis perifèrics que comporta com a tret característic una intensa debilitat muscular. Per aquest motiu, després d’un període de cures complexes i continuades durant l’hospitalització d’aquests pacients, es fa necessari la continuació d’aquestes cures per tal de garantir una recuperació completa i evitar complicacions. Objectius: Elaborar un Pla de Cures Infermer a l’alta hospitalària de persones afectades de la Síndrome de Guillain Barré que asseguri la continuïtat assistencial de les cures. Metodologia: S’ha dut a terme una revisió bibliogràfica (Cochrane, Pubmed, Scielo) de l’atenció d’infermeria en les persones afectades de la SGB, a més de revisar el tractament actual d’aquesta malaltia. S’ha fet ús de la base NNNConsult i fons especialitzades en plans de cures per descriure diagnòstics NANDA, resultats esperats NOC i intervencions NIC. Per la descripció del pla de cures s’han tractat, sobretot, les necessitats més alterades d’aquestes persones, considerant dades epidemiològiques. Resultats: En la primera part del treball es descriuen les alteracions de cada una de les 14 necessitats esmentades per Virginia Henderson, d’un pacient ingressat amb la SGB a la Unitat de Cures Intensives (UCI), per tal de poder realitzar un pla de cures a domicili tenint en compte la continuïtat assistencial. En una segona part, s’ha discernit entre les necessitats que es resolen anteriorment a l’alta i les que persisteixen, com la necessitat de moure’s, respirar, alimentar-se i eliminar. Finalment, s’han formulat diagnòstics, NOCS i NICS, segons la taxonomia NANDA, en base a l’evidència científica, destacant diagnòstics com deteriorament de la deglució i de la mobilitat física, risc d’aspiració i de restrenyiment, dèficit de coneixements, temor i ansietat. Respectivament, s’han relacionat intervencions de forta evidència com teràpia de deglució, foment de l’exercici, precaucions per evitar l’aspiració, maneig del restrenyiment, i educació sanitària, potenciar la seguretat i disminució de l’ansietat. Conclusions: Es considera fonamental l’assistència continuada en aquests pacients que requereixen seguiment multidisciplinari a domicili per assegurar una recuperació adient de totes les necessitats deteriorades i una millora en la seva qualitat de vida. El rol infermer en les cures de continuïtat de persones afectades de la SGB esdevé essencial tant en la coordinació com en el maneig físic i psicosocial en l’àmbit extra-hospitalari