DUGi

Percepció i actituds dels estudiants d’infermeria davant la mort

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@15262

Background: By providing continuous care and maintaining a close relationship with sick people and their families, nurses often have to confront stressful situations such as death or patient agony. These situations can cause a wide variety of emotions, including different levels of anxiety, which could lead to poor professional judgment. Particularly, nursing students might present difficulties addressing these situations given their lack of training and experience in the field. Objective: This research aims to study the attitude and perception of nursing students towards death and it’s mourning process. Methodology: A descriptive and cross-sectional study has been carried out based on a survery taken by 293 volunteer students from the Faculty of Nursing of the University of Girona. The questionnaire included sociodemographic, academic, experimental variables and 3 validated scales (Bugen’s Coping with Death Scale, Self-efficacy scale related to Robbins hospices, and Collet-Lester fear of death scale). At the end of the survey, participants were asked to answer two open-ended questions. With the data obtained, avareges, standard deviations and frequencies were calculated Relationships among variables were analyzed through Student T test, Chi-Square test, Pearson correlation coefficient, ANOVA and Mann-Whitney U test for non-parametric relationships. Results: Of 293 participants, 85.32% were women and 14.68% were men. The average age of the sample was 22.30 (DS:5.45) years. The score on the level of perceived competence face death of students was 122.11 (DS:22.56) points, the self-efficacy degree obtained an average score of 89.59 points (DS:16.04), and the level of concern face death was 103.89 points (DS: 18.62). The main significant differences found were that women tend to score lower on those assessing scales level of perceived competence and self-efficacy when facing death although they have higher scores in levels of concern questions. As a general rule, students refer to lack of training in aspects related to tanatology. Nevertheless, they are proposing changes for the upcoming teaching years in the field. Conclusion: The results show that students of the University of Girona of the Faculty of Nursing have an adequate level of competence perceived to face death. They also present a good level of self-efficacy toward aspects related to subject matter. However, high levels of concern and/or restlessness have been found, and fearing death of the others was the most fear aspect. Further professional training for managing emotions involved in death is required, as a good coping mechanism to deal with stressful situations could potentially increase the quality of care provided to people

Antecedents: Els professionals d’infermeria pel seu apropament continu a la persona malalta i a la seva família, solen enfrontar-se directament amb la mort i l’agonia de les persones que cuiden, fet que pot provocar un ventall molt ampli d’emocions i veure’s afectat per més o menys nivell d’ansietat. Els/les estudiants d’infermeria, al mateix temps, poden presentar dificultats per abordaraquest tipus desituacions,ja sigui per manca de formació i/o experiència. Objectiu: La finalitat principal d’aquesta recerca és conèixer la percepció i actituds que tenen els estudiants d’infermeria sobre l’acompanyament a la mort i el dol. Metodologia: Es tracta d’un estudi descriptiu i transversal, en el qual participaren 293 alumnes de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, responent un qüestionari que englobava variables sociodemogràfiques, acadèmiques, experimentals i 3 escales validades (Escala Bugen d’Afrontament de la Mort, Escala de autoeficàcia davant la mort relacionada amb els hospices de Robbins i finalment Escala por a la mort de Collet-Lester) també comptà amb dues preguntes obertes al final del qüestionari. Amb les dades obtingudes es calculà mitjanes, desviacions estàndards i freqüències; les relacions entre variables foren analitzades a través de la prova T d’Student, Khi quadrat, coeficient de correlació de Pearson, ANOVA i U de Mann-Whitney per a les relacions no paramètriques. Resultats: Dels 293 participants, 85.32% foren dones i 14.68% homes. L’edat mitjana de la mostra fou de 22.30 (DE: 5.45) anys. La puntuació al nivell de competència percebuda dels alumnes fou de 122.11 (DE: 22.56) punts, el grau d’autoeficàcia obtingué una puntuació mitjana de 89.59 punts (DE: 16.04), finalment el nivell de preocupació davant la mort fou de 103.89 punts (DE: 18.62). Quant a diferències significatives, es destacà que les dones tendeixen a puntuar més baix en aquelles escales que avaluen nivell de competència percebuda i autoeficàcia davant la mort, en canvi, puntuen més alt en la que avalua el nivell de preocupació. En general l’alumnat refereix manca de formació en aspectes relacionats en tanatologia i proposa canvis per a properes activitats docents. Conclusió: Els resultats posen de manifest que l’ alumnat de la Universitat de Girona de la Facultat d’Infermeria té un nivell de competència percebuda davant la mort adequat i igualment presenta un bon nivell d’autoeficàcia envers els aspectes relacionats amb aquesta, tot i així, els nivells de preocupació i/o inquietud esdevenen elevats, sent la por a la mort dels altres el que més preocupa a l’alumnat. Resulta fonamental formar els futurs professionals sanitaris en la gestió de les emocions i en l’adquisició d’habilitats en situacions on la mort és present, atès que un millor afrontament a la mort permet als professionals incrementar la qualitat assistencial a les persones que atenen