DUGi

“Escoles democràtiques en comú”: primeres notes per produir escoles democràtiques a partir de pràctiques comunitzants

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@15271

In Todorov’s words, we are living a fight between the neoliberalism and democracy. In front of that conflict that is undermining the formal democracy pillars, the paper wants to present, in an exploratory way, first notes on what could be a democratic commoning school. To do so, I connect with the trend of thought that, from Dewey, have been emphasising the necessity that schools educate in, for and about democracy. Today, the social need of democratic schools is stronger than ever and, related to this, the main goal of the paper is the proposal to do it through the communing practices. Precisely, Bollier (2014) and Laval and Dardot (2015) proposed to shift “common” from an adjective (the common goods) to a verb: commoning. The article explores, from the analytical model of Michel Foucault (knowledge, power and subjectivity), what could be a democratic school based on communing practices. Moreover, its relation to what a school (not) should be (Truth); how (not) should be governed (government); and what kind of identity it (not) should produce (subjectivity). With this proposal of the democratic commoning schools, I would like to open up new ways to build up education spaces that transform knowledge, power relations and identities from the common good perspective

Estamos viviendo, en palabras de Todorov, un enfrentamiento entre el neoliberalismo y la democracia. Ante este conflicto profundo que está socavando los pilares de la legitimidad de la democracia representativa, el artículo tiene por objetivo presentar, de manera exploratoria, unas primeras notas sobre qué podrían ser las escuelas democráticas en común. Para hacerlo, se entronca con la corriente de pensamiento que, desde Dewey ha remarcado la necesidad de que las escuelas eduquen en, por y sobre la democracia. Hoy, la necesidad de escuelas democráticas es más viva que nunca y el principal resultado de este artículo, es la propuesta de construirlas a partir de prácticas comunitzantes. Fueron Bollier (2014) y Laval y Dardot (2015) los que propusieron transformar “común” como adjetivo (bien común) a verbo: comunizar (commoning). El artículo, a partir del modelo analítico de Foucault (saber, poder, subjetividad), explora qué podría ser una escuela democrática basada en prácticas comunizantes en relación a que (no) es una escuela (verdad); cómo debería ser gobernada (governance); y qué tipo de identidad debería producir (sujeto). Con esta propuesta de escuela democrática en común se busca plantear nuevos caminos para construir espacios de educación que transformen el saber, las relaciones de poder y las identidades en la línea del bien común

Estem vivint, en paraules de Todorov, un enfrontament entre el neoliberalisme i la democràcia. Davant d’aquest conflicte profund que està soscavant els pilars de la legitimitat de la democràcia representativa, l’article té per objectiu presentar, de manera exploratòria, unes primeres notes sobre què podrien ser les escoles democràtiques en comú. Per a fer-ho, s’entronca amb la corrent de pensament que, des de Dewey ha remarcat la necessitat que les escoles eduquin en, per i sobre la democràcia. Avui, la necessitat d’escoles democràtiques és més viva que mai i el principal resultat d’aquest article, és la proposta de construir-les a partir de pràctiques comunitzants. Van ser Bollier (2014) i Laval i Dardot (2015) els que van proposar transformar “comú” d’adjectiu (bé comú) a verb: comunitzar (commoning). L’article, a partir del model analític de Foucault (saber, poder, subjectivitat), explora què podria ser una escola democràtica basada en pràctiques comunitzants en relació a què (no) és una escola (veritat); com hauria de ser governada (governance); i quin tipus d’identitat hauria de produir (subjecte). Amb aquesta proposta d’escola democràtica en comú es busca plantejar nous camins per construir espais d’educació que transformin el saber, les relacions de poder i les identitats en la línia del bé comú

Universitat de Girona