Ítem


Els camins romans al nord-est del conventus Tarraconensis: la vertebració del territori

La xarxa de camins d’època romana al nostre país era un gran sistema de comunicacions que permetia als habitants, viatgers, comerciants i, en definitiva, a qualsevol usuari de les vies, arribar a qualsevol indret del territori. Aquesta xarxa funcionava entorn d’un traçat principal format per la Via Augusta i que travessava de nord a sud la província. Allà on no hi arribava el traçat principal ho feien els camins secundaris, també anomenats de segon ordre. Aquests s’acostaven a la costa, com podria ser el Camí Vell d’Empúries, però també cap a l’interior, com la via romana del Capsacosta. Aquesta xarxa sempre estava vigilada i ben cuidada. També tenia punts de parada estratègics per als vianants. En el present treball ens centrarem en el paper que jugaven les torres de guaita, les vil·les i altres establiments pel que fa al control de la xarxa viària i del territori. Si bé és cert que no es pot saber amb certesa, es buscarà resseguir el traçat que haurien tingut alguns dels camins secundaris de la nostra província, basant-nos sobretot en les restes d’estructures i edificis trobats

The network of Roman roads in our country was a great system of communications that allowed the inhabitants, travellers, merchants and, in short, any user of the roads, to reach anywhere in the territory. This network worked around a main route formed by the Via Augusta, which crossed the province from north to south. Where the main route did not reach, the secondary roads, also known as secondary roads, did so. These came close to the coast, such as the Camí Vell d’Empúries, but also inland, such as the Roman road of Capsacosta. This network was always guarded and well cared for. It also had strategic stopping points for pedestrians. In this paper, we will focus on the role played by watchtowers, villas and other establishments in terms of control of the road network and territory. Although it is true that we cannot know with certainty, we will try to follow the layout that some of the secondary roads of our province would have had, based mainly on the remains of structures and buildings found

Director: Nolla, Josep Maria
Altres contribucions: Universitat de Girona. Facultat de Lletres
Autor: Sàenz Sala, Bernat
Data: setembre 2018
Resum: La xarxa de camins d’època romana al nostre país era un gran sistema de comunicacions que permetia als habitants, viatgers, comerciants i, en definitiva, a qualsevol usuari de les vies, arribar a qualsevol indret del territori. Aquesta xarxa funcionava entorn d’un traçat principal format per la Via Augusta i que travessava de nord a sud la província. Allà on no hi arribava el traçat principal ho feien els camins secundaris, també anomenats de segon ordre. Aquests s’acostaven a la costa, com podria ser el Camí Vell d’Empúries, però també cap a l’interior, com la via romana del Capsacosta. Aquesta xarxa sempre estava vigilada i ben cuidada. També tenia punts de parada estratègics per als vianants. En el present treball ens centrarem en el paper que jugaven les torres de guaita, les vil·les i altres establiments pel que fa al control de la xarxa viària i del territori. Si bé és cert que no es pot saber amb certesa, es buscarà resseguir el traçat que haurien tingut alguns dels camins secundaris de la nostra província, basant-nos sobretot en les restes d’estructures i edificis trobats
The network of Roman roads in our country was a great system of communications that allowed the inhabitants, travellers, merchants and, in short, any user of the roads, to reach anywhere in the territory. This network worked around a main route formed by the Via Augusta, which crossed the province from north to south. Where the main route did not reach, the secondary roads, also known as secondary roads, did so. These came close to the coast, such as the Camí Vell d’Empúries, but also inland, such as the Roman road of Capsacosta. This network was always guarded and well cared for. It also had strategic stopping points for pedestrians. In this paper, we will focus on the role played by watchtowers, villas and other establishments in terms of control of the road network and territory. Although it is true that we cannot know with certainty, we will try to follow the layout that some of the secondary roads of our province would have had, based mainly on the remains of structures and buildings found
Format: application/pdf
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/16254
Llenguatge: cat
Col·lecció: Màster en Recerca en Humanitats (a partir curs acadèmic 2015-2016)
Drets: Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
URI Drets: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Matèria: Carreteres romanes -- Catalunya
Roads, Roman -- Catalonia
Catalunya – Arqueologia
Catalonia -- Archaeology
Títol: Els camins romans al nord-est del conventus Tarraconensis: la vertebració del territori
Tipus: info:eu-repo/semantics/masterThesis
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors