Ítem


La primera acollida de les persones sol·licitants d’asil a Girona: situació actual i reptes futurs

Durant els darrers anys, a l’Estat Espanyol s’ha pogut veure com el moviment a favor de l’acollida de persones sol·licitants d’asil i refugiades ha crescut de forma exponencial, sobretot arrel del conflicte de Síria. A Barcelona, durant la jornada del 18 de febrer del 2017 es va viure una de les manifestacions més grans que s’han fet arreu d’Europa, amb una xifra de 500.000 participants. A més a més, Catalunya també ha viscut el naixement d’iniciatives com la campanya de “Casa nostra, casa vostra” on centenars de persones a títol personal i diversos col·lectius i moviments socials es van aplegar amb la finalitat de denunciar la situació que viuen les persones refugiades i migrades. Aquesta voluntat d’acollida, per part de molts ciutadans, pot néixer a partir de diversos valors individuals o col·lectius com el sentit d’humanitat, de solidaritat, de coresponsabilitat o fins i tot de beneficència. Ara bé, també s’ignora, possiblement per la manca d’informació, com s’articula aquesta acollida dins el sistema d’asil de l’Estat Espanyol. I en conseqüència, es desconeix quin és el procediment que han de seguir les persones a l’hora de sol·licitar asil i quins són els dispositius d’acollida existents. De la mateixa manera, que es pot desconèixer quins són els serveis disponibles des del moment en que s’arriba al país d’acollida o bé, quins actors i quines institucions intervenen durant aquest procés, la qual cosa ens genera una incapacitat per valorar com s’acull, més enllà del fet d’estar d’acord amb l’acollida del col·lectiu. Poder realitzar el meu període de pràctiques al programa d’acollida i integració de persones sol·licitants d’asil, a la Creu Roja de Girona, m’ha ajudat a observar i detectar certes mancances tant a nivell estructural com a nivell de recursos durant el període de la primera acollida. Així doncs, intervenir com a observadora participant en el programa, m’ha resultat la motivació principal per poder emprendre una recerca més àmplia enfocada en aquesta etapa concreta. En la qual, les persones que acaben d’arribar al país d’acollida, es troben en una situació d’espera per entrar en el programa estatal d’acollida i tenen la possibilitat d’accedir al servei de primera acollida, que els garanteix la cobertura de les seves necessitats més bàsiques i immediates. En aquest sentit, la següent recerca neix amb la voluntat d’assolir diversos objectius. Per una banda, realitzar un anàlisi de la implementació del servei de primera acollida a la ciutat de Girona. I per altra banda, plantejar propostes de millora del servei i reptes futurs en termes d’acollida.

Director: Casademont Falguera, Xavier
Autor: Albuixech Verdaguer, Mariona
Data: 21 juny 2019
Resum: Durant els darrers anys, a l’Estat Espanyol s’ha pogut veure com el moviment a favor de l’acollida de persones sol·licitants d’asil i refugiades ha crescut de forma exponencial, sobretot arrel del conflicte de Síria. A Barcelona, durant la jornada del 18 de febrer del 2017 es va viure una de les manifestacions més grans que s’han fet arreu d’Europa, amb una xifra de 500.000 participants. A més a més, Catalunya també ha viscut el naixement d’iniciatives com la campanya de “Casa nostra, casa vostra” on centenars de persones a títol personal i diversos col·lectius i moviments socials es van aplegar amb la finalitat de denunciar la situació que viuen les persones refugiades i migrades. Aquesta voluntat d’acollida, per part de molts ciutadans, pot néixer a partir de diversos valors individuals o col·lectius com el sentit d’humanitat, de solidaritat, de coresponsabilitat o fins i tot de beneficència. Ara bé, també s’ignora, possiblement per la manca d’informació, com s’articula aquesta acollida dins el sistema d’asil de l’Estat Espanyol. I en conseqüència, es desconeix quin és el procediment que han de seguir les persones a l’hora de sol·licitar asil i quins són els dispositius d’acollida existents. De la mateixa manera, que es pot desconèixer quins són els serveis disponibles des del moment en que s’arriba al país d’acollida o bé, quins actors i quines institucions intervenen durant aquest procés, la qual cosa ens genera una incapacitat per valorar com s’acull, més enllà del fet d’estar d’acord amb l’acollida del col·lectiu. Poder realitzar el meu període de pràctiques al programa d’acollida i integració de persones sol·licitants d’asil, a la Creu Roja de Girona, m’ha ajudat a observar i detectar certes mancances tant a nivell estructural com a nivell de recursos durant el període de la primera acollida. Així doncs, intervenir com a observadora participant en el programa, m’ha resultat la motivació principal per poder emprendre una recerca més àmplia enfocada en aquesta etapa concreta. En la qual, les persones que acaben d’arribar al país d’acollida, es troben en una situació d’espera per entrar en el programa estatal d’acollida i tenen la possibilitat d’accedir al servei de primera acollida, que els garanteix la cobertura de les seves necessitats més bàsiques i immediates. En aquest sentit, la següent recerca neix amb la voluntat d’assolir diversos objectius. Per una banda, realitzar un anàlisi de la implementació del servei de primera acollida a la ciutat de Girona. I per altra banda, plantejar propostes de millora del servei i reptes futurs en termes d’acollida.
Format: application/pdf
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/17095
Llenguatge: cat
Col·lecció: Treball Social (TFG)
Drets: Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
URI Drets: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Matèria: Centres d’acolliment
Asil, Dret d’
Almshouses
Asylum, Right of
Títol: La primera acollida de les persones sol·licitants d’asil a Girona: situació actual i reptes futurs
Tipus: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors