Item


Pla de Ciutadania i de les Migracions (2017-2020) de la Generalitat de Catalunya: Anàlisi de les percepcions dels fills i filles de famílies immigrades vinculat al reconeixement de les identitats múltiples

Una de les transformacions socials més importants de Catalunya, i Espanya, és la immigració estrangera extracomunitària que està experimentant des de finals noranta. Si l’arribada de nous subjectes d’arreu del món és quelcom rellevant, encara ho és més l’evolució cap a una societat pluricultural. La diversitat que impliquen els moviments migratoris és un dels pilars fonamentals en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les societats d’acollida. En el nostre territori ja trobem exemples en camps com la literatura o la política amb l’escriptora com Laila Karrouch o el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. No obstant això, des de l’experiència personal, sembla que socialment predomina una forta tendència a situar a les persones entre “el nosaltres” i “el vosaltres” amb expressions com “parles tan bé català que no sembles marroquina”, sense contemplar que les persones podem adquirir diverses identitats culturals. Per aquest motiu, sorgeix el terme identitat múltiple que designa “les moltes cares, moltes facetes diferents en cada individu, sense que aquesta riquesa i diversitat de facetes esmicoli necessàriament en fragments la unitat intrínseca de l’individu, de la seva identitat” (Comas, Molina i Tolsanas, 2008, p.10). Tot aquest conjunt d’idees m’han portat a pensar en els conflictes identitaris amb els quals cada dia joves com jo hem de conviure. L’adolescència és el punt de partida d’aquesta “lluita” a favor de la diversitat, però enmig d’aquesta s’obren nombrosos fronts representatius cronològicament. D’acord amb Giró (2008): Si las dificultades de identificación de la adolescencia son universales, los de la adolescencia migratoria son aún mayores, pues deben lidiar con una doble falta de reconocimiento de la sociedad de acogida, que o bien los trata de inmigrantes o extranjeros como a sus padres, o bien ignora las diferencias y los invisibiliza igualmente (p. 27). En aquest sentit, cal tenir en compte que la identitat es forma tant en l’àmbit privat com públic. És per això, que les institucions tenen un rol fonamental en la lluita per la diversitat, ja que es concentren en molts àmbits on es desenvolupa la identitat. Tanmateix, el fet migratori i les seves conseqüències es desencadenen a una velocitat que és difícil d’assolir, per la qual cosa es fa indispensable promoure coneixements fonamentals que permetin comprendre el fenomen i afavorir la interacció mútua, les transformacions actuals i futures. Convé destacar que des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’ha desenvolupat un treballinterdepartamental amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania que ha donat lloc al Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020 amb l’objectiu de planificar i abordar la pluralitat a partir del diàleg i el consens. La perspectiva des de la qual analitzarem i presentarem els continguts posa èmfasi en els aspectes relacionals que impliquen les migracions. En definitiva, la motivació per la temàtica de recerca ve condicionada per, l’experiència pròpia, que engloba totes les dificultats que existeixen a l’hora d’abordar i tractar la diversitat tant pels ciutadans com per les institucions, la sensibilitat social entorn la temàtica i, finalment, l’exigència de dissenyar polítiques socials que reflecteixin la realitat

Manager: Melgar Alcantud, Patricia
Other contributions: Universitat de Girona. Facultat d’Educació i Psicologia
Author: Jaaidi Daoudi, Maroua
Date: 2019 June 18
Abstract: Una de les transformacions socials més importants de Catalunya, i Espanya, és la immigració estrangera extracomunitària que està experimentant des de finals noranta. Si l’arribada de nous subjectes d’arreu del món és quelcom rellevant, encara ho és més l’evolució cap a una societat pluricultural. La diversitat que impliquen els moviments migratoris és un dels pilars fonamentals en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les societats d’acollida. En el nostre territori ja trobem exemples en camps com la literatura o la política amb l’escriptora com Laila Karrouch o el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. No obstant això, des de l’experiència personal, sembla que socialment predomina una forta tendència a situar a les persones entre “el nosaltres” i “el vosaltres” amb expressions com “parles tan bé català que no sembles marroquina”, sense contemplar que les persones podem adquirir diverses identitats culturals. Per aquest motiu, sorgeix el terme identitat múltiple que designa “les moltes cares, moltes facetes diferents en cada individu, sense que aquesta riquesa i diversitat de facetes esmicoli necessàriament en fragments la unitat intrínseca de l’individu, de la seva identitat” (Comas, Molina i Tolsanas, 2008, p.10). Tot aquest conjunt d’idees m’han portat a pensar en els conflictes identitaris amb els quals cada dia joves com jo hem de conviure. L’adolescència és el punt de partida d’aquesta “lluita” a favor de la diversitat, però enmig d’aquesta s’obren nombrosos fronts representatius cronològicament. D’acord amb Giró (2008): Si las dificultades de identificación de la adolescencia son universales, los de la adolescencia migratoria son aún mayores, pues deben lidiar con una doble falta de reconocimiento de la sociedad de acogida, que o bien los trata de inmigrantes o extranjeros como a sus padres, o bien ignora las diferencias y los invisibiliza igualmente (p. 27). En aquest sentit, cal tenir en compte que la identitat es forma tant en l’àmbit privat com públic. És per això, que les institucions tenen un rol fonamental en la lluita per la diversitat, ja que es concentren en molts àmbits on es desenvolupa la identitat. Tanmateix, el fet migratori i les seves conseqüències es desencadenen a una velocitat que és difícil d’assolir, per la qual cosa es fa indispensable promoure coneixements fonamentals que permetin comprendre el fenomen i afavorir la interacció mútua, les transformacions actuals i futures. Convé destacar que des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’ha desenvolupat un treballinterdepartamental amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania que ha donat lloc al Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020 amb l’objectiu de planificar i abordar la pluralitat a partir del diàleg i el consens. La perspectiva des de la qual analitzarem i presentarem els continguts posa èmfasi en els aspectes relacionals que impliquen les migracions. En definitiva, la motivació per la temàtica de recerca ve condicionada per, l’experiència pròpia, que engloba totes les dificultats que existeixen a l’hora d’abordar i tractar la diversitat tant pels ciutadans com per les institucions, la sensibilitat social entorn la temàtica i, finalment, l’exigència de dissenyar polítiques socials que reflecteixin la realitat
Format: application/pdf
Document access: http://hdl.handle.net/10256/17096
Language: cat
Collection: Treball social (TFG)
Rights: Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Rights URI: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Subject: Integració social -- Catalunya
Identitat (Psicologia)
Catalunya -- Emigració i immigració -- Política governamental
Social integration -- Catalonia
Identity (Psychology)
Catalonia -- Emmigration and immigration -- Government policy
Title: Pla de Ciutadania i de les Migracions (2017-2020) de la Generalitat de Catalunya: Anàlisi de les percepcions dels fills i filles de famílies immigrades vinculat al reconeixement de les identitats múltiples
Type: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Repository: DUGiDocs

Subjects

Authors


Warning: Unknown: write failed: No space left on device (28) in Unknown on line 0

Warning: Unknown: Failed to write session data (files). Please verify that the current setting of session.save_path is correct (/var/lib/php5) in Unknown on line 0