DUGi

L’Agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX: Producció agrària i usos del sòl

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@1749

El paisatge agrari -entès en termes físics- és una construcció humana fruit d’una activitat productiva -la practica de l’agricultura- a traves de la qual s’imprimeix conscientment una determinada forma als espais naturals tot cercant l’adaptació dels objectius productius a les variades condicions del medi. Els elements que componen un paisatge agrari són múltiples i abasten des del tipus de poblament fins a la forma de les parcel•les, passant pel sistema hidrogràfic, el mode d’apropiació dels espais, les característiques de l’explotació ramadera i les formes d’aprofitament del sòl. En aquest article ens ocuparem d’un dels components del paisatge agrari de la comarca del Baix Empordà, concretament dels usos del d l i de les principals línies productives que caracteritzaven l’agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX. La primera qüestió que tractarem serà la de la paralització del procés d’expansió de l’àrea conreada just després de les dècades centrals del segle, aspecte de gran interès tant per la seva precocitat en el context català i espanyol, com pel fet que revela un canvi en l’evolució del sector estretament relacionat amb una remarcable disminució de la pressió demogràfica. En segon lloc, a partir de la contrastació de fonts documentals de naturalesa diversa (amillaraments, estadístiques provincials, interrogatoris municipals i comptabilitats privades), realitzarem un intent de quantificar el pes dels diversos aprofitaments i la seva distribució geogràfica. I, finalment, plantejarem la qüestió de la intensificació de l’ús del sòl a través del retrocés del guaret blanc i la difusió de rotacions complexes, qüestió clau en l’avaluació de l’eficiència econòmica del sistema agrari baixempordanès

© Estudi General, 1993, núm. 13, p. 201-231

Col·legi Universitari de Girona