DUGi

La necessitat de la integralitat en les polítiques públiques d’immigració

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@19093

This paper aims to analyze what we consider to be one of the relevant aspects of public policies aimed at the integration of immigrants: how to make immigration policies a comprehensive public policy within public administrations. That is, policies that do not depend on a single administrative unit, but that each of the departments and areas assume it as a reality that is their own and that, at the same time, they design organizational, participatory and intervention structures that ensure the development of a single, coordinated and shared strategy. This is not a minor issue and largely denotes the view we have on the migratory phenomenon: if we think of immigration and immigrants from the stereotype of poverty and exclusion, it makes perfect sense to propose welfare policies designed for its execution from the social services; if we think of them from their complexity (we think, for example, that it involves all the dimensions of the people who, in one way or another, participate in the phenomenon), we will understand that they need a comprehensive, global, multidisciplinary approach. To the extent that we are convinced that what is needed is this second approach, we will raise the need to develop strategies for managing and implementing comprehensive immigration policies to promote immigrants to overcome the inequalities that affect them in many dimensions. We will also explain some of the most common obstacles to overcome and we will point out some recommendations to overcome them. Finally, we will present a couple of cases that exemplify good practices in the development of comprehensive public policies

Aquest article pretén analitzar el que considerem que és un dels aspectes rellevants de les polítiques públiques orientades a la integració de les persones immigrades: com aconseguir que les polítiques d’immigració siguin una política pública integral en el si de les administracions públiques. És a dir, que no depenguin d’una única unitat administrativa, sinó que cadascun dels departaments i àrees l’assumeixin com una realitat que els és pròpia i que, al mateix temps, es dissenyin estructures organitzatives, participatives i d’intervenció que assegurin el desenvolupament d’una estratègia única, coordinada i compartida. Aquesta qüestió no és menor i en bona mesura denota la mirada que tenim sobre el fenomen migratori: si pensem la immigració i les persones immigrades des de l’estereotip de la pobresa i l’exclusió, té tot el sentit que plantegem polítiques assistencialistes pensades per a la seva execució des dels serveis socials; si les pensem des de la seva complexitat (pensem, per exemple, que implica totes les dimensions de les persones que d’una manera o altra participen del fenomen), entendrem que precisen d’un abordatge integral, global, multidisciplinar. En la mesura que estem convençuts que el que és necessari és aquest segon abordatge, plantejarem la necessitat de desenvolupar estratègies de gestió i implementació de polítiques d’immigració integrals i que afavoreixin que les persones immigrades puguin superar les desigualtats que els afecten en múltiples dimensions. També explicarem quins són alguns dels obstacles a superar més habituals i apuntarem algunes recomanacions que permetin superar-los. Finalment, presentarem un parell de casos que exemplifiquen bones pràctiques en el desenvolupament de polítiques públiques integrals

© Pedagogia i treball social: revista de ciències socials aplicades, 2020, vol. 9, núm. 2, p. 87-98

Volum 9, número 2 (2020)

Universitat de Girona. Departament de Psicologia