DUGi

L’activitat física com a factor de protecció de la malaltia asmàtica: revisió bibliogràfica

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@19124

Introduction: Asthma is a chronic inflammatory disease of the respiratory tract that results in a progressive loss of lung function with episodes of dyspnoea, cough, intercostal pull, and chest tightness. It affects around 334 million people worldwide and, in our country there are about 3 million people who suffer from the disease with a growing trend. Today, the population still considers that the practice of physical activity in asthmatics is contraindicated because it is believed to worsen the symptoms, but it has been identified that it has a completely opposite effect. Improves cardiopulmonary capacity leading to a better quality of life (QoL) and reduces the prevalence of asthma in children and adults. Objectives: To describe the benefits of physical activity in asthmatics; both physiological and mental and determine which physical exercise is more efficient to prevent an asthmatic crisis. Methodology: A literature review was performed on the Medline PubMed, Cochrane Library, CINAHL and SciELO databases. The keywords to perform the search were: "asthma", "exercise", "physical activity", "respiratory function" and "lung function". The inclusion criteria of the review were: evidence published between 2015 and 2020; articles in English, Spanish and Catalan; full- text, open-access text that includes populations of all ages and focuses on the relationship between physical activity and asthma. Articles that do not meet the objective of the review and evidence developed with animals were excluded. Results: 13 articles were included in the review. The selected articles present the following methodological designs: 1 literature review, 2 case studies and controls, 1 systematic review, 1 prospective study, 2 randomized controlled trials, 1 longitudinal study, 1 systematic review and meta-analysis, 3 controlled trials and 1 clinical review. Conclusions: Aerobic training improves clinical control of asthma, reduces lung inflammation and increases cardiorespiratory condition by preventing the onset of diseases such as obesity and mental illness in the case of children. It should be added that the results confirm that anxiety is linked to daily physical activity. However, the practice of sport leads to an improvement in the QoL of asthmatics. For these reasons, exercise should be prescribed as part of the treatment of asthma

Introducció: L’asma és una malaltia inflamatòria crònica de les vies respiratòries en què té lloc una pèrdua progressiva de la funció pulmonar que cursa amb episodis de dispnea, tos, tiratge intercostal i opressió toràcica. Afecta al voltant de 334 milions de persones arreu del món i en el cas el nostre país, uns 3 milions de persones pateixen la malaltia amb una tendència de prevalença creixent. Avui dia la població encara considera que la pràctica d’activitat física en persones asmàtiques està contraindicat ja que es creu que empitjora la simptomatologia, però, s’ha identificat que té un efecte totalment oposat. Millora la capacitat cardiopulmonar donant lloc a una millor qualitat de vida (QdV) i redueix la prevalença de l’asma infantil i en adults. Objectius: Descriure els beneficis de l’activitat física en les persones asmàtiques; tant fisiològics com mentals i determinar el tipus d’exercici físic més eficaç per evitar la crisi d’asma. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica a les bases de dades Medline PubMed, Cochrane Library, CINAHL i SciELO. Per realitzar la cerca es van utilitzar les següents paraules clau: “asthma”, “exercise”, “physical activity”, “respiratory function” i “lung function”. Pel que fa als criteris d’inclusió, es va acceptar evidència publicada entre els anys 2015 i 2020; articles en llengua anglesa, castellana i catalana; a text complet i d’accés lliure on s’incloguin poblacions de totes les edats i que tractin la relació entre l’activitat física i l’asma. Es van excloure els articles que no responien a l’objectiu de la revisió i evidència elaborada amb animals. Resultats: S’han inclòs 13 articles a la revisió. Els articles seleccionats presenten els dissenys metodològics següents: 1 revisió bibliogràfica, 2 estudis de casos i controls, 1 revisió sistemàtica, 1 estudi prospectiu, 2 assajos controlats aleatoritzats, 1 estudi longitudinal, 1 revisió sistemàtica i metanàlisi, 3 assajos controlats i 1 revisió clínica. Conclusions: L’entrenament aeròbic millora el control clínic de l’asma, redueix la inflamació pulmonar i augmenta la condició cardiorespiratòria evitant l’inici de malalties com són l’obesitat i les malalties mentals en el cas de la població infantil. Cal afegir que els resultats confirmen que l’ansietat es troba vinculada amb l’activitat física diària. Tanmateix, la pràctica esportiva millora la QdV de les persones asmàtiques. Per aquests motius, l’exercici s’hauria de prescriure com a part del tractament de l’asma