Ítem


La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479)

The intention of this doctoral thesis is to study the municipal finances of Barcelona in the fifteenth century and to see how far this economic indicator may serve to establish what kind of impact the so-called “late medieval crisis” had on the Catalan capital. Specifically, starting from the different historiographical theories that have looked at the question, the repercussions of the Catalan civil war (1462-1472) on the municipal exchequer of Barcelona are analysed. To do so, the aim has been to study the state of the city’s treasury during the whole reign of King John II (1458-1479), in oder to observe what state it was in before, during, and after the war. The study is divided into three main parts. The first, chapters 2 and 3, is devoted to the institutions that in one way or another influenced the development of the city’s finances: those of a governmental nature and those most directly responsible for the city’s treasury. This initial framework enables us to better understand the figures given in the following two parts, chapters 4 and 5, one focused on the revenue of the municipal treasurer and the other on his expenditure. The second part has been split into two groups, looking at the two main types of revenue that Barcelona had: the non-financial, made up of the council’s different taxes and incomes, and the financial, from short-term and, above all, long-term loans. With regard to the third part, functional parameters have been followed in order to classify the expenditure typologically into the following categories: administration (salaries, lawsuits, embassies...), services (supplies, works, the army...), monetary transfers (to the king and to the Diputació del General) and debt (annuities, basically). All told it helps to provide quite a complete view of the municipal finances during the reign of King John II and of the disastrous consequences of the civil war. It is also a good indicator for assessing, more generally, the situation of Barcelona after the war, confirming the theses that consider the war to have been a major upheaval for the city’s economy.

El propòsit de la present tesi doctoral és estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic pot servir per establir l’impacte de l’anomenada “crisi baixmedieval” a la capital catalana. Concretament, partint de les diferents teories historiogràfiques que s’han ocupat de la qüestió, s’analitzen les repercussions de la guerra civil catalana de 1462-1472 en l’erari del municipi de Barcelona. Per fer-ho, s’ha volgut estudiar l’estat de la tresoreria de la ciutat al llarg del regnat de Joan II (1458-1479), amb l’objectiu d’observar-ne l’estat abans, durant i després del conflicte bèl·lic. El treball es divideix en tres parts principals. La primera, formada pels capítols 2 i 3, està dedicada a les institucions que, d’una manera o altra, influïren en la marxa de les finances urbanes: tant aquelles de tipus governamental com les responsables més immediates de la hisenda de la Ciutat Comtal. Aquest marc inicial permet entendre millor les dades exposades en les altres dues parts, els capítols 4 i 5, l’una centrada en els ingressos del tresorer municipal i l’altra en les seves despeses. La segona part, en què s’aborden els ingressos, s’ha dividit en els dos grans tipus de recursos amb què comptava Barcelona: els no financers, formats pels diferents impostos i rendes del Consell, i els financers, procedents del crèdit a curt i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa a la tercera part, la de les despeses, s’han seguit paràmetres funcionals per classificar-les tipològicament en les següents categories: administració (salaris, plets, ambaixades...), serveis (abastament, obres, host...), transferències (al rei i a la Diputació del General) i deute (fonamentalment, censal). Tot plegat contribueix a proporcionar una visió força completa de les finances municipals durant el regnat de Joan II i de les conseqüències nefastes que la guerra civil comportà. Així mateix, constitueix un bon indicador per valorar, més en general, la situació de Barcelona a la fi del conflicte, confirmant les tesis que consideren la contesa com un daltabaix per a l’economia de la ciutat.

Universitat de Girona

Director: Orti Gost, Pere
Verdés, Pere
Orti Gost, Pere
Altres contribucions: Universitat de Girona. Departament d’Història i Història de l’Art
Autor: Miquel Milian, Laura
Data: 30 octubre 2020
Resum: The intention of this doctoral thesis is to study the municipal finances of Barcelona in the fifteenth century and to see how far this economic indicator may serve to establish what kind of impact the so-called “late medieval crisis” had on the Catalan capital. Specifically, starting from the different historiographical theories that have looked at the question, the repercussions of the Catalan civil war (1462-1472) on the municipal exchequer of Barcelona are analysed. To do so, the aim has been to study the state of the city’s treasury during the whole reign of King John II (1458-1479), in oder to observe what state it was in before, during, and after the war. The study is divided into three main parts. The first, chapters 2 and 3, is devoted to the institutions that in one way or another influenced the development of the city’s finances: those of a governmental nature and those most directly responsible for the city’s treasury. This initial framework enables us to better understand the figures given in the following two parts, chapters 4 and 5, one focused on the revenue of the municipal treasurer and the other on his expenditure. The second part has been split into two groups, looking at the two main types of revenue that Barcelona had: the non-financial, made up of the council’s different taxes and incomes, and the financial, from short-term and, above all, long-term loans. With regard to the third part, functional parameters have been followed in order to classify the expenditure typologically into the following categories: administration (salaries, lawsuits, embassies...), services (supplies, works, the army...), monetary transfers (to the king and to the Diputació del General) and debt (annuities, basically). All told it helps to provide quite a complete view of the municipal finances during the reign of King John II and of the disastrous consequences of the civil war. It is also a good indicator for assessing, more generally, the situation of Barcelona after the war, confirming the theses that consider the war to have been a major upheaval for the city’s economy.
El propòsit de la present tesi doctoral és estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic pot servir per establir l’impacte de l’anomenada “crisi baixmedieval” a la capital catalana. Concretament, partint de les diferents teories historiogràfiques que s’han ocupat de la qüestió, s’analitzen les repercussions de la guerra civil catalana de 1462-1472 en l’erari del municipi de Barcelona. Per fer-ho, s’ha volgut estudiar l’estat de la tresoreria de la ciutat al llarg del regnat de Joan II (1458-1479), amb l’objectiu d’observar-ne l’estat abans, durant i després del conflicte bèl·lic. El treball es divideix en tres parts principals. La primera, formada pels capítols 2 i 3, està dedicada a les institucions que, d’una manera o altra, influïren en la marxa de les finances urbanes: tant aquelles de tipus governamental com les responsables més immediates de la hisenda de la Ciutat Comtal. Aquest marc inicial permet entendre millor les dades exposades en les altres dues parts, els capítols 4 i 5, l’una centrada en els ingressos del tresorer municipal i l’altra en les seves despeses. La segona part, en què s’aborden els ingressos, s’ha dividit en els dos grans tipus de recursos amb què comptava Barcelona: els no financers, formats pels diferents impostos i rendes del Consell, i els financers, procedents del crèdit a curt i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa a la tercera part, la de les despeses, s’han seguit paràmetres funcionals per classificar-les tipològicament en les següents categories: administració (salaris, plets, ambaixades...), serveis (abastament, obres, host...), transferències (al rei i a la Diputació del General) i deute (fonamentalment, censal). Tot plegat contribueix a proporcionar una visió força completa de les finances municipals durant el regnat de Joan II i de les conseqüències nefastes que la guerra civil comportà. Així mateix, constitueix un bon indicador per valorar, més en general, la situació de Barcelona a la fi del conflicte, confirmant les tesis que consideren la contesa com un daltabaix per a l’economia de la ciutat.
Format: application/pdf
Altres identificadors: http://hdl.handle.net/10803/670979
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/19229
Llenguatge: cat
Editor: Universitat de Girona
Drets: L’accés als continguts d’aquesta tesi queda condicionat a l’acceptació de les condicions d’ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Matèria: Barcelona
S. XV
15th century
Guerra civil catalana 1462-1472
Catalan civil war 1462-1472
Corona d’Aragó
Finances municipals
Municipal finance
Deute públic
Public debts
Deuda pública
Rei Joan II (1458-14798)
94 - Història general i per països
Títol: La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479)
Tipus: info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors