DUGi

Efecte de diferents entrenaments en dèficits associats al risc de lesió del LCA en joves futbolistes

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@19299

Background: Anterior cruciate ligament (ACL) injury is the most frequent severe injury in soccer, especially in women and adolescents. Adolescents in the last year before Peak Height Velocity (PHV) and during the PHV year are exposed to a very high ACL incidence. Objective: Determine whether training with specific actions of the sport with inertial resistance is more effective at reducing the deficits associated with the risk factors of anterior cruciate ligament injury in young soccer players before or during the Peak Height Velocity year, compared to training with gravitational resistance exercises. Methods: 60 young male soccer players will be selected, 20 for each group (Group Intervention 1 (Inertial resistance, GI-1), Group Intervention 2 (Gravitational resistance, GI-2) and Group Control (GC)). The first week there will be some assessments to determine the PHV and familiarization, that it will be performed the following week. The intervention will last for 8 weeks, with 2 sessions per week. Results: The expected results, as for the asymmetries, the GI-1 will shows a reduction of asymmetries of 1.51%; the GI-2 of 1.23% and the GC of 0.35%. In the "Tuck Jump Test Modified" score, the GI1 will shows an average reduction of the items of 3.7 points; the GI-2 by 5.25 points and the GC increased by 1.05 points. Conclusion: According to the expected results, the hypothesis isn’t fulfilled and we can said that the best intervention would be a combination of both, although we haven’t analyzed it

Introducció: La lesió del lligament creuat anterior (LCA) és la lesió severa més freqüent en el futbol, sobretot en dones i adolescents. Hi ha una incidència molt alta en la lesió de LCA en els joves que es troben dins de l’últim any abans del Peak Height Velocity (PHV) i durant l’any del PHV. Objectiu: Determinar si l’entrenament mitjançant accions específiques de l’esport amb resistència inercial és més efectiu per reduir els dèficits associats amb els factors de risc de lesió del lligament creuat anterior en joves futbolistes adolescents un any abans o durant l’any del Peak Height Velocity, comparat amb un entrenament amb exercicis de resistència gravitacional. Mètodes: Es seleccionaran 60 futbolistes, 20 per grup (Grup Intervenció 1 (GI-1, resistència inercial), Grup Intervenció 2 (GI-2, resistència gravitacional) i Grup Control (GC)). La primera setmana es faran unes valoracions per determinar el PHV i la familiarització, que es realitzaran la setmana següent. La intervenció tindrà una durada de 8 setmanes, amb 2 sessions per setmana. Resultats: Els resultats esperats, el G-I1 mostra una reducció de les asimetries d’un 1,51%; el GI-2 d’un 1,23% i el GC d’un 0,35%. En la puntuació del “Tuck Jump test Modificat”, el GI-1 mostra una mitjana de reducció dels ítems de 3,7 punts; el GI-2 de 5,25 punts i el GC un augment d’1,05 punts. Conclusió: Segons els resultats esperats, no es compleix la hipòtesi i podem dir que la millor intervenció seria una combinació d’ambdues intervencions tot i que no ho hem analitzat