DUGi

Estudi tècnic i econòmic de la viabilitat d’instal·lar cogeneració per a l’aprofitament del biogàs generat en un dipòsit de residus sòlids urbans situat a Tàrrega

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@19434

En els últims vint anys i en especial en l’última dècada, la conservació dels recursos naturals i la protecció del medi ambient, han pres molta rellevància. Una de les àrees en la qual es troben grans problemes mediambientals és el reciclatge dels residus urbans. Cada vegada són més els esforços per promoure una futura generació que fomenti al màxim l’ús de tecnologies per reciclar i reconvertir els residus que anem produint en productes reutilitzables o en energia recuperable (tèrmica i elèctrica) fent que es redueixin les emissions de gasos que produeixen l’escalfament de la Terra. El Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans (CGRU) de l’Urgell té un dipòsit de Residus Sòlids Urbans (RSU) i una planta de compostatge ubicats a Tàrrega. Aquest Ens ha fet un encàrrec que definirà l’objecte d’aquest treball: analitzar l’esmentat Dipòsit ubicat a Tàrrega per tal de poder valorar els seus recursos, sobretot el biogàs, i realitzar un estudi sobre la possibilitat d’aprofitar-los per tal de generar un estalvi econòmic i mediambiental. La cogeneració en un Dipòsit de Residus Sòlids Urbans presenta l’avantatge que el subministrament de gas d’aquesta és gratuïta en funcionar amb gas generat per l’esmentat dipòsit. L’objectiu és poder obtenir el màxim de benefici per la inversió realitzada. També es pot cobrir la demanda de la planta de compostatge permetent un alt estalvi econòmic per a aquesta instal·lació. Durant l’estudi de viabilitat de la cogeneració hi ha hagut factors que han provocat dificultats per obtenir un bon resultat: És necessari dur a terme una obra civil de grans dimensions que encareix el projecte. La principal dificultat és la distància que hi ha entre la planta de compostatge i el sistema de cogeneració, i la que separa la bassa de lixiviats i el sistema de cogeneració. L’eliminació de la prima energètica per producció d’electricitat mitjançant cogeneració ha provocat que l’energia venuda a la xarxa perdi un valor d’un 70% aproximadament, a causa que aquesta ha de ser venuda en el mercat, disminuint dràsticament els beneficis que potencialment es podrien obtenir. Si ens trobéssim en l’època de les primes de l’Estat aquest tipus d’instal·lació segurament seria rendible. El poc consum elèctric de la planta de compostatge impedeix destinar-hi tota l’electricitat que s’hi genera. Si el consum fos més gran el preu estalviat hauria estat superior donat l’alt preu de cost de la compra d’energia. Poc biogàs generat a causa de ser un dipòsit de dimensions petites ja que la comarca és poc extensa i les necessitats són les que són. Aquest fet provoca que no hi hagi suficient gas per poder plantejar una instal·lació de cogeneració de grans dimensions que permeti compensar millor les pèrdues causades en la inversió inicial. Per tal de tenir una instal·lació adequada es necessitaria uns 400.000 m3 de gas de mitjana. Una manca d’aprofitament del biogàs en el seu millor període, que és l’inicial. Comença el un cop el vas està tancat i per tant, part del gas és consumit sense ser aprofitat. Poc aprofitament de la calor generada en la cogeneració. Només en el cas del tractament de lixiviat es farà servir, desaprofitant un element molt valorat. Pel que fa a l’opció del tractament de lixiviats, el principal inconvenient és teòric: el biogàs tendeix a pujar i els lixiviats a baixar, per tant cal posar parts de la instal·lació separades, amb un sistema de bombeig que les connecti, provocant un sobrecost en la construcció