DUGi

Com ho farem? Enmig de la selva hi ha tot de plàtans a punt per menjar-se’ls. Nyam-nyam! Qui serà el primer a tastar-los?

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@19568

La publicació d’aquest conte ha estat possible gràcies al programa pilot de suport a iniciatives i activitats en els àmbits de la divulgació de la recerca i del compromís social de la Universitat de Girona. Els autors també volen agrair a la Fundació Mona l’atenció rebuda durant el curs d’estiu “Intel·ligència i cognició de primats” que aquesta entitat imparteix a la seva seu de Riudellots de la Selva, prop de Girona. Sense cap mena de dubte, el contingut del curs i les agradables converses sobre intel·ligència animal mantingudes durant els descansos amb el director del Màster de Primatologia coorganitzat per Fundació Mona i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, Miquel Llorente Espino, van resultar essencials per tal d’aconseguir un relat més fidedigne

Il·lustracions de Queralt Viladevall i Valldeperas

Escrit per Salvador Linares i Mustarós

Conte infantil dins del programa pilot de suport a iniciatives i activitats en els àmbits de la divulgació de la recerca i del compromís social de la Universitat de Girona . Els objectius d’aquest conte son quatre: el primer, és mostrar un exemple d’un problema amb moltes solucions possibles. Per aquest motiu es va decidir que les solucions de com els animals arriben als plàtans fossin solucions que també se’ls podrien haver acudit als dos nens protagonistes humans del conte, com per exemple pujant un a sobre de l’altre com fan les formigues. El segon objectiu del conte consisteix a ressaltar la importància que pot tenir cercar més solucions malgrat que ja n’haguem trobat una. Per aquesta raó es va decidir fer que els nens es quedessin sense fruita quan tornessin per executar la seva idea de pujar amb una escala. Com a tercer objectiu es vol mostrar que en general els animals també tenen capacitat de resoldre problemes. Per aquesta raó es va decidir que les solucions que troben els animals del conte per arribar als plàtans fossin reals. I, finalment, com a darrer objectiu es volia crear una reflexió al voltant de certs temes encara oberts en el món de la ciència. Des de fa uns anys estem començant a acollir la idea que els animals no humans són essers que poden tenir emocions i raonar de forma molt similar a com podem tenir emocions i raonar els humans. Presentar animals que es posen contents quan aconsegueixen arribar als plàtans i que són capaços de compartir el menjar quan veuen els nens tristos sense plàtans pretén oferir un tema de diàleg per tractar qüestions relacionades amb l’antropomorfització, les emocions i la teoria de la ment animal. Aquest diàleg pot permetre mirar de trobar respostes a la pregunta de si els animals mereixen un millor tracte per part nostra, i ofereix un punt de partida excel·lent per tractar el concepte de compassió

Cuento infantil dentro del programa piloto de apoyo a iniciativas y actividades en los ámbitos de la divulgación de la investigación y del compromiso social de la Universidad de Girona. Éste cuento tiene como primer objetivo mostrar un ejemplo de un problema con muchas soluciones posibles. Por este motivo se decidió que las soluciones de cómo los animales llegan a los plátanos fueran soluciones que también se les podrían haber ocurrido a los dos niños protagonistas humanos del cuento, como por ejemplo subiendo uno encima del otro como hacen las hormigas. Un segundo objetivo del cuento consiste en resaltar la importancia que puede tener buscar más soluciones a pesar de que ya hayamos encontrado una. Por esta razón se decidió que los niños se quedaran sin fruta cuando volvieran para ejecutar su idea de subir con una escalera.. Como tercer objetivo se queiere mostrar que en general los animales también tienen capacidad de resolver problemas. Por esta razón se decidió que las soluciones que encuentran los animales del cuento para llegar a los plátanos fueran reales. Finalmente, como cuarto y último objetivo se quiere crear debate en torno a ciertos temas aún abiertos en el mundo de la ciencia. Desde hace unos años estamos empezando a acoger la idea de que los animales no humanos son seres que pueden tener emociones de forma muy similar a los humanos. Presentar animales que se ponen contentos cuando consiguen llegar a los plátanos y que son capaces de compartir la comida cuando ven a los niños tristes pretendía ofrecer un tema de diálogo para tratar cuestiones relacionadas con la antropomorfización, las emociones y la teoría de la mente animal. Este diálogo puede permitir tratar de encontrar respuestas a la pregunta de si los animales merecen un mejor trato por parte nuestra, y ofrece un punto de partida excelente para tratar el concepto de compasión en los primeros cursos de primari

Universitat de Girona. Servei de Publicacions