Item
Vilardell i Coderch, Pere
Serra i Gironella, Joan |
|
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior | |
Cufà Aregay, SÃlvia | |
2019 June | |
Aconseguir un bon control de les plantes adventÃcies és un aspecte fonamental a tenir en compte en qualsevol cultiu. En el cas dels cereals d’hivern, als quals es destina prop del 25% de la superfÃcie agrÃcola total de l’Estat Espanyol, actualment aquest control s’aconsegueix majorità riament mitjançant productes herbicides, i només unes poques explotacions, la majoria d’elles dedicades a l’agricultura ecològica, utilitzen mètodes de desherbatge mecà nic. Tot i això, factors com els elevats preus dels herbicides o l’aparició de plantes arvenses resistents a determinades matèries actives posen de manifest la necessitat d’aconseguir un control de les adventÃcies amb mètodes que puguin substituir o complementar els herbicides. L’objectiu principal del treball va ser estudiar l’eficà cia del desherbatge mecà nic en els cereals d’hivern, identificant i quantificant les poblacions de plantes adventÃcies presents al cultiu, realitzant un estudi econòmic del cost de les operacions de desherbatge, i avaluant l’impacte ambiental d’aquestes operacions. Es van realitzar assaigs en tres camps experimentals ubicats al nord-est de Catalunya, concretament a les comarques del Baix i l’Alt Empordà . A cada camp o finca s’hi van dur a terme tres repeticions, formades per quatre tractaments cadascuna. A dos d’aquests camps, els quals seguien un sistema productiu convencional, s’hi va sembrar ordi, i la distribució dels tractaments va ser en forma de blocs a l’atzar. A la tercera finca, de producció ecològica, s’hi va sembrar blat, i els tractaments es van distribuir en forma de quadrat llatÃ. L’única diferència que hi va haver entre els tractaments d’una mateixa finca va consistir en el mètode de desherbatge. Els tractaments estudiats van ser: 1. Testimoni: no es va realitzar cap control de les adventÃcies. 2. Desherbatge quÃmic: es va dur a terme un control de les herbes utilitzant únicament productes herbicides. Aquest tractament no es va dur a terme a la finca de cultiu ecològic. 3. Desherbatge mecà nic intensiu: el control de les arvenses es va realitzar mitjançant la rascla de pues flexibles, fent tantes passades com es van considerar necessà ries. 4. Desherbatge mecà nic simplificat: es va realitzar el control de les adventÃcies mitjançant una sola passada amb l‘esmentada rascla. Es va estudiar l’evolució de les densitats de població de les plantes adventÃcies en cada tractament al llarg del temps, de manera que se’n va poder avaluar el nivell de control segons cada mètode de desherbatge en el moment en què el cultiu ja cobria completament el sòl. Per altra banda, també es va fer una estimació dels costos dels diferents mètodes de desherbatge emprats. Finalment, per cada tractament de cada finca es va realitzar un anà lisi de l’impacte ambiental generat en el conjunt d’operacions del cultiu. Els resultats obtinguts van confirmar que el desherbatge quÃmic va ser el més eficaç en el control de les adventÃcies, assolint nivells de control superiors al 97%. Pel que fa al desherbatge mecà nic, en els camps de cultiu convencional es va concloure que en el tractament intensiu l’ eficà cia va ser propera al 80%, i aquest fet va permetre reduir la població d’arvenses fins a nivells que podien ser considerats acceptables per no tenir pèrdues econòmiques importants en la collita. El desherbatge mecà nic simplificat va permetre un control inferior al 60%, el qual es va considerar insuficient. Cal destacar que a la finca de cultiu ecològic, els resultats obtinguts mitjançant el desherbatge mecà nic no van diferir significativament del testimoni, tot i que aquest va presentar nivells poblacionals d’arvenses molt baixos. En el moment en què es va utilitzar la rascla de pues flexibles en aquesta finca, les adventÃcies es trobaven en estadis avançats de desenvolupament, de manera que la majoria d’elles no van poder ser arrencades del sòl. En canvi, en les altres dues finques la mà quina es va utilitzar quan les adventÃcies es trobaven en etapa de naixença o en estadis inicials de desenvolupament foliar, de manera que disposaven d’un sistema radicular menys desenvolupat i, conseqüentment, el desherbatge mecà nic va ser més eficaç. En fer l’anà lisi econòmica es va obtenir que el desherbatge quÃmic va tenir un cost mitjà de 53 €/ha, però que aquest podia ser molt variable (oscil·lant entre els 30 i 75 €/ha aproximadament) en funció de l’herbicida utilitzat. En el desherbatge mecà nic intensiu el cost mitjà de l’operació va disminuir fins als 38 €/ha, i en el simplificat fins als 17 €/ha. En aquests darrers casos, els valors mitjans van ser menys variables perquè aquests van dependre essencialment del cost de la mà d’obra. Els resultats que es van obtenir en l’anà lisi d’impacte ambiental van mostrar com el desherbatge quÃmic va tenir un elevat potencial de generar casos de toxicitat tant en humans com en organismes d’aigua dolça, podent esser molt variable el nombre de casos o d’espècies potencialment afectades segons la matèria activa utilitzada. Per altra banda, es va observar que els mètodes de desherbatge mecà nic van tenir un impacte ambiental negligible en comparació amb altres operacions dutes a terme al conreu, tals com la fertilització o la preparació del sòl (aquesta darrera només va tenir una influència important en l’alliberació de partÃcules en suspensió). Aixà doncs, es pot concloure que el desherbatge mecà nic intensiu amb la rascla de pues flexibles pot ser una bona alternativa als mètodes convencionals pel control de les adventÃcies, ja que aquest resulta més econòmic i té un menor potencial de generar toxicitats respecte el desherbatge quÃmic i, alhora, permet controlar les arvenses fins a densitats de població acceptables econòmicament. Tot i això, per obtenir bons resultats amb aquest mètode de desherbatge es considera necessari fer un seguiment de l’evolució de les plantes (tant del cultiu com de les arvenses) a cada camp, aixà com de les condicions meteorològiques, per tal de determinar el moment òptim per realitzar les operacions de desherbatge. Pel que fa al mecà nic simplificat, aquest no es considera adequat per ser utilitzat en el control de les arvenses ja que, tot i ser el mètode més econòmic i amb menor impacte ambiental, no va permetre un control suficient de les adventÃcies. Malgrat les conclusions extretes, caldria complementar els resultats obtinguts en els assaigs amb els valors de producció obtinguda a cada tractament per comprovar que les estimacions (no numèriques) de la relació de control d’arvenses – rendibilitat econòmica fetes en els casos de desherbatge mecà nic són encertades | |
application/pdf | |
http://hdl.handle.net/10256/19906 | |
cat | |
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | |
Males herbes – Control
Males herbes – Control – Catalunya – Empordà Herbicides Herbicides – Catalunya – Empordà Cereals – Conreu Cereals – Conreu – Catalunya --Empordà Weeds – Control Weeds -- Control -- Catalonia -- Empordà Herbicides Herbicides -- Catalonia -- Empordà Grain – Breeding Grain -- Breeding -- Catalonia -- Empordà |
|
Estratègies de desherbatge en els cereals d’hivern: eficà cia, costos i impacte ambiental del control quÃmic i mecà nic de les adventÃcies | |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis | |
DUGiDocs |