DUGi

Entorn del projecte de "l’obra nova" del Palau de la Generalitat. El Memorial de 1603

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@1992

Quan el 1602 els diputats ordenen una nova visura de les obres d’ampliació del Palau de la Generalitat, s’està de fet qüestionant la primitiva traça de Pere Blai. Hom posa en joc tot un seguit de categories, d’acord amb un nou estil visual d’arrel renaixentista que prima la mirada. En són requeriments: els costos econòmics, la visualització de l’edifici –valor de la imatge d’acord amb una intencionada representació del poder civil– i la seva individualització en el teixit urbà –d’aquí, el propòsit d’alliberar l’espai d’una plaça. El Memorial de 1603 s’insereix en una llarga i intricada seqüència. El document, d’interès pel cabal intrínsec d’informació projectual i constructiva, ho és també per a l’exegesi del model clàssic, del seu grau de comprensió i utilització al llindar del segle XVII en l’àmbit del Principat

When in 1602 the deputies ordered a new revision concerning to the work of widening of the Palau de la Generalitat, what they’re really doing is questioning the initial project of Pere Blai. A large number of criteria is being used according to a new visual pattern, dating back from the Renaissance, which has its emphasis in the way things are being looked at. Its requirements are: the economical cost, the building visualization –the value of image as a mirror of the civil power– and its individualization within the urban network –it is from here, where the purpose of greeing up the space of a square, springs out. The Memorial of 1603 gets into a long intricated sequence. The importance of this document is not only due to its value of projectual and constructive information itself, but also to the exegesis of the classical model, of its range of comprehension and use at the beginning of the 17th century

© Locus Amoenus, 1996, vol. 2, p. 141-153

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art