DUGi

Comparació dels efectes d’un protocol de treball neuromuscular integrat versus un protocol de treball de força amb sobrecàrrega excèntrica sobre la coordinació intermuscular en adults joves sans

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@19974

L’estudi de la fisiologia humana es tendeix a concebre des d’una perspectiva horitzontal, de les estructures cel·lulars fins als òrgans. Recentment i gràcies a l’aparició de la “Network physiology” i la “Network physiology of exercise”, s’ha introduït una nova aproximació a la fisiologia humana, vinculada a una perspectiva horitzontal, que pretén entendre el funcionament del cos humà a través de l’estudi i quantificació de les interaccions dinàmiques dels seus components. Gràcies a conceptes físics i matemàtics aplicats, s’ha aconseguit extreure senyals encapsulades en components de l’organisme humà que han permès detallar interaccions dinàmiques entre ells. En són bon exemples les variacions de la coordinació cardio-respiratòria en les diferents fases del son i en esforç, la coordinació entre hemisferis cerebrals o la coordinació inter-muscular. Precisament, si parlem de la coordinació inter-muscular, alguns dels mètodes que inclouen aquests conceptes físics i matemàtics per tal de quantificar-la són la “inter- muscular coherence” i les “cross correlations”, les quals en base a senyals electromiogràfiques intenten quantificar les interaccions entre diferents músculs a través d’un domini freqüencial o temporal. El present estudi pretén comparar l’efecte d’un protocol d’entrenament amb sobrecàrrega excèntrica (sEXC) versus un protocol d’entrenament de treball neuromuscular integrat (TNI) sobre la coordinació inter-muscular en adults joves sans, a través d’un mètode de “cross-correlations of spectral power” que intenta salvar les conegudes limitacions de les “inter-muscular coherence” i “cross-correlations”