DUGi

Joves i punt

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@20119

“Joves i punt” és un projecte realitzat pel Treball Final de Grau de la Universitat de Girona, el qual em vaig plantejar després de fer les pràctiques al Centre de Salut Mental de la Garrotxa. La universitat ens dóna l’oportunitat de conèixer el món laboral pel que ens preparen de manera més pròxima, assignant-nos un lloc on puguem dur a terme les tasques pròpies de la disciplina – en aquest cas Treball Social – amb supervisió del/la professional del centre. Així doncs, després de poder experimentar durant quatre mesos la realitat de les persones amb trastorn mental mitjançant l’observació participant, entrevistes, visites a domicili, etc., he pogut concloure que el tipus d’intervenció que el CSMA ofereix no segueix tant la vessant assistencial, sinó que procura avivar l’essència del Treball Social, Educació Social i altres disciplines de l’àmbit social: l’acompanyament. Tot i això, hi ha una certa preocupació encarada a la cohesió entre joves amb un diagnòstic de trastorn mental i joves que no en tenen cap. Inclús, una de les reunions de coordinació va estar destinada a discutir possibles maneres de fomentar-la per promoure així una societat més íntegre. A partir d’aquí em vaig plantejar la importància de conscienciar sobre la salut mental, perquè abans de cursar la carrera el meu coneixement sobre aquesta era pràcticament nul i a sobre erroni, ja que la meva percepció sobre les persones diagnosticades amb TM comportava molts prejudicis que elles mateixes s’han encarregat d’enderrocar. Després de fer aquesta reflexió i considerant que al TFG se li ha de dedicar moltes hores, vaig decidir que la planificació d’un projecte per intentar aportar el meu gra de sorra seria bona idea donada la diferenciació tan definida entre els uns i els altres. No es pretén fer un canvi a gran escala, sinó simplement incidir sobre el tipus de relació que existeix entre joves de 18-30 anys de la ciutat d’Olot per tal que la salut mental sigui un tema del qual se’n pugui parlar sense que continuï essent un tabú social. Alhora, la intenció també és conscienciar els joves sobre que les persones amb trastorns mentals poden relacionar-se amb els demés sense generar conflicte, i així trencar amb el discurs generalitzat sobre el tema reeducant aquesta concepció tan errònia per aconseguir una comunitat més unida. Finalment, vull explicar el significat del títol. Vull donar a entendre que la diferenciació entre col·lectius és innecessària quan parlem de relacionar-nos entre nosaltres mateixos. Sempre hem de tenir en compte que les persones amb trastorn mental no tenen perquè ser invàlides o actuar sense racionalitat; vivim en una realitat dinàmica i no estàtica, raó per la qual hauríem de ser més versàtils amb la diversitat. Som la resta de persones que les etiquetem de manera discriminatòria i exigim un determinat nivell que no es pot assolir en les condicions donades. Així doncs, tant uns com altres, simplement som joves