DUGi

Les cartes poètiques de Francesc Fontanella: estudi i edició crítica

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@21242

Although they account for a quarter of Francesc Fontanella’s poetic work (Barcelona 1622-Perpignan 1681), his poetic letters had never been the subject of an specific critical approach until now. The present doctoral thesis is considered for this purpose and is divided into two parts: firstly, the analysis and secondly, a critical edition of these letters. First, the analysis places the letters within their historical context and refers to the poetic and epistolary traditions from which they stem. A precise and objective delimitation of the Fontanellian epistolary corpus is then performed, revealing that it entails 78 compositions and most of them make up four literary cycles, with some marginal letters. Each of these cycles is subject to a monographic approach which includes the study of its transmission and the realization of an interpretative proposal of the texts, individually and collectively. Finally, the complete epistolary corpus is presented, in a critical edition, annotated and commented. Through these operations, this thesis approaches the letters for the first time as an object of study and aims to contribute to the critical, rigorous and objective evaluation of what ought to be considered the most extensive and ambitious, from a literary point of view, selection of fiction letters in Catalan literature from the early modern times.

Malgrat que suposen una quarta part de l’obra poètica de Francesc Fontanella (Barcelona 1622-Perpinyà 1681), fins ara les seves cartes poètiques no havien estat mai objecte d’una aproximació crítica específica. La present tesi doctoral es planteja amb aquesta finalitat i es divideix en dues parts: l’estudi i l’edició crítica dels textos. En primer lloc, l’estudi situa les cartes dins el seu context històric i assenyala les tradicions poètiques i epistolars en les quals s’insereixen. A continuació duu a terme una delimitació precisa i objectiva del corpus epistolar fontanellà, demostra que consta de 78 composicions i que la major part conformen quatre grans cicles, si bé també hi ha algunes cartes esparses. Cadascun d’aquests cicles és objecte d’un estudi monogràfic que inclou l’estudi de la seva transmissió i la realització d’una proposta interpretativa dels textos, individualment i col·lectiva. Finalment es presenta el corpus epistolar complet, en edició crítica, anotada i comentada. Amb aquestes operacions, la tesi visualitza per primera vegada les cartes com objecte d’estudi i vol ser una contribució a la valoració crítica, rigorosa i objectiva, del que és l’epistolari de ficció més extens i literàriament més ambiciós de la literatura catalana d’època moderna.

Universitat de Girona