DUGi

Un refugi a la memòria: rehabilitació i canvi d’ús de la fàbrica Bonaventura Costa Font a Barcelona en allotjaments i serveis per a persones sense llar

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@21344

Al districte de Sant Martí de Barcelona, per encàrrec de la indústria textil Bonaventura Costa, es va projectar de la mà de Francesc Mitjans l’any 1946 una fàbrica que ocupà dues illes completes del districte. Una part del conjunt la va adquirir l’empresa Alchemika, que es dedicava a la fabricació de plàstics i es va mantenir activa fins a finals dels noranta. Després d’un llarg procés de reivindicació veïnal, l’antiga fàbrica ha acabat acollint un conjunt d’equipaments municipals: una Escola Bressol, la Biblioteca Caterina Albert, espais per a diverses associacions i un centre de dia, però encara queda tota una illa del conjunt, de la qual una part està destinada a aparcaments i trasters. La fàbrica és un símbol per al barri, la gran dimensió que ocupa li dona un carácter d’entitat important i part d’aquesta ha acabat com un espai residual. El reciclatge industrial és un concepte que ha guanyat importància en els darrers anys; també ha donat peu a reflexions profundes respecte a la dualitat que generen els conceptes de ruïna i conservació. Un gran nombre de fàbriques i restes industrials s’han anat incloent en el registre patrimonial i han causat l’aparició d’una clara consciència del valor històric que representen. El patrimoni industrial s’ha convertit en un recurs de reocupació d’espais implementant un programa de desenvolupament sostenible. Els edificis industrials han anat perdent la seva funció productiva original però encara contenen recursos socials que val la pena destacar i reutilitzar. Des del punt de vista de la localització les naus industrials es col·locaven al límit urbà però amb l’expansió urbana han quedat absorbides millorant el valor del seu sòl i quedant d’aquesta manera integrades en la trama urbana. La consciència creixent patrimonial de la indústria ha permès conservar aquests edificis de gran valor però en la majoria de casos s’han mantingut sense ús i han acabat transformant-se en espais residuals com és el cas de la nau petita del conjunt Costa Font. L’objecte del treball és la de rehabilitar la nau petita i d’aquesta manera convertir el conjunt Costa Font en una nova centralitat per al barri. La proposta es desenvolupa tant a nivell urbanístic com a nivell constructiu i distributiu a l’interior de la nau. A nivell urbanístic redefinirà l’accés al conjunt i es relacionarà les dues naus actualmente separades per un carrer de trànsit rodat, a més es pacificaran els accessos a l’Escola Balmanya situada a la nau de major dimensió. A nivell de programa s’actuarà sobre una problemática prominent que va en augment a la ciutat i es dotarà a la nau d’un conjunt d’habitatges per a persones sense sostre i diversos serveis necessaris per a la seva reinserció, alhora que s’inclouran diversos espais d’ús públic que mantinguin una sinergia amb els equipaments existents i poder convertir el conjunt en un nou nucli social per al barri. Recuperació del patrimoni, oxigenació i pacificació dels carrers de la zona, oferiment de serveis i espais de relació als residents del barri i de refugi als més necessitats són alguns dels punts més importants de l’actuació duta a terme. El treball realitzat a la fàbrica es realitza gairebé en la seva totalitat a l’interior de la nau i en tot moment s’intenta respectar els elements primigenis de la planta mirant de modificar el mínim l’essència industrial de l’àmbit. El producte final es pot dividir en l’actuació urbana i l’actuació a l’interior de la nau. L’actuació urbana consisteix en la transformació del carrer Trinxant en un passeig verd que cus les dues naus industrials, a part de transformar el carrer també es generen tres espais diferenciats al llarg del recorregut verd: una àrea per a gossos, una zona esportiva a l’aire lliure i una zona de joc infantil. De cara a la reforma interior a planta baixa es generen diversos espais oberts al barri, també es projecten un menjador social amb capacitat de fins a 155 persones, diversos banys públics repartits per la planta, dutxes i bugaderia per a les persones sense sostre que no resideixin al centre, quatre aules de formació i un auditori. Per altra banda a la planta primera i a l’edifici encarat al carrer Trinxant es col·locaran els habitatges per a persones sense sostre. Es construirán un total de 30 habitatges, 18 a l’interior de la nau i 12 a l’edifici frontal. Els habitatges de la nau serán individuals i se n’habilitaran dos per a persones amb mobilitat reduïda; al carrer Trinxant hi haura quatre habitatges individuals i la resta per a famílies de, com a màxim, tres persones