DUGi

Los límites del pluralismo jurídico. Una revisión del caso de Venezuela: ¿Fractura o aporía?

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@21376

Since the approval of the Constitution in 1999, the Venezuelan state recognizes a set of collective rights for indigenous peoples that imply, therefore, the incorporation of legal pluralism as a regulating principle of internormative relations. However, the absence of full normative development, as well as the non-application of the Organic Law on Indigenous Peoples and Communities, the obstruction or paralysis of the territorial delimitation process and the intensification of extractivist policies, among others, have been destroying the territories and specific ways of life of Venezuelan indigenous peoples, which calls into question the scope of these constitutional provisions. Based on this, this research seeks to demonstrate how in Venezuela the rights of indigenous peoples have not moved in a minimally acceptable way from their formal recognition to their effectiveness, remaining in the monocultural paradigm, through a process of negative deconstruction of the rule of law. To this end, the purpose is to identify the obstacles that lead to the lack of materialization of these rights, understanding them as limits to legal pluralism. Recognizing that the problem of the realization of legal pluralism does not only constitute a difficulty of theoretical understanding, but responds to basic material conflicts, where the struggle of interests, mainly socioeconomic, cultural, and political, impede the development of the recognition of the rights of indigenous peoples, the need arises for an approach to the analysis of the implications of these epistemological theories. Provide elements that help to undo the misunderstandings of unfounded or ill-founded theoretical conceptions, which tend to perpetuate the hegemony of monocultural pattern; deactivate theoretical and epistemological objections to legal pluralism, thereby collaborating in the construction of a specific legal culture, as an option to achieve cultural justice and, with it, the effective recognition of the rights of indigenous peoples in general, with their articulation to the Venezuelan case, in particular. To this end, the thesis is organized from three different perspectives: the need to identify legal pluralism as a new way of understanding law through the analysis of the elements that compose it; foresee the limits that are presented to legal pluralism, identifying some liminal fields, namely: political/economic, philosophical/axiological, and theoretical/legal. With all this, and finally, it seeks to demonstrate that legal pluralism is possible for the case of Venezuela, on the recognition of cultural justice, in affirmation and respect for the rights of indigenous peoples and articulated in a democratic, pluralistic, and intercultural horizon

Des de l’aprovació de la Constitució el 1999, l’Estat veneçolà reconeix un conjunt de drets col·lectius per als pobles indígenes que impliquen, com a conseqüència, la incorporació del pluralisme legal com a principi regulador de les relacions internormatives. No obstant això, l’absència de ple desenvolupament normatiu, així com la no aplicació de la Llei Orgànica de Pobles i Comunitats Indígenes, l’obstrucció o paràlisi del procés de delimitació territorial i la intensificació de les polítiques extractivistes, entre d’altres causes, han anat destruint els territoris i formes de vida específiques dels pobles indígenes veneçolans, la qual cosa posa en dubte l’abast d’aquestes disposicions constitucionals. Sobre la base d’això, aquesta investigació busca demostrar com a Veneçuela els drets dels pobles indígenes no han transitat d’una manera mínimament acceptable des del seu reconeixement formal a la seva eficàcia, romanent en el paradigma monocultural, a través d’un procés de desconstrucció negativa de l’Estat de Dret. Amb aquesta finalitat, es pretén identificar els obstacles que condueixen a la manca de materialització d’aquests drets, entenent-los com a límits al pluralisme jurídic. Reconeixent que el problema de la realització del pluralisme jurídic no només constitueix una dificultat de comprensió teòrica, sinó que respon a conflictes materials bàsics, on la lluita d’interessos, principalment socioeconòmica, cultural i política, impedeix el desenvolupament del reconeixement dels drets dels pobles indígenes, sorgeix la necessitat d’un enfocament per a l’anàlisi de les implicacions d’aquestes teories epistemològiques. Es busca proporcionar elements que ajudin a desfer els malentesos de concepcions teòriques infundades o mal fundades, que tendeixen a perpetuar l’hegemonia del patró monocultural; igualment, es volen desactivar les objeccions teòriques i epistemològiques al pluralisme jurídic, col·laborant així en la construcció d’una cultura jurídica específica, com a opció per aconseguir la justícia cultural i, amb ella, el reconeixement efectiu dels drets dels pobles indígenes en general, amb la seva articulació al cas veneçolà, en particular. Amb aquesta finalitat, la tesi s’organitza des de tres perspectives diferents: la necessitat d’identificar el pluralisme jurídic com una nova manera d’entendre el dret a través de l’anàlisi dels elements que el componen; preveure els límits que es presenten al pluralisme jurídic, identificant alguns camps liminals, és a dir: polític/econòmic, filosòfic/axiològic i teòric/jurídic. Amb tot això, i finalment, es pretén demostrar que el pluralisme legal és possible per al cas de Veneçuela, sobre el reconeixement de la justícia cultural, en l’afirmació i el respecte als drets dels pobles indígenes i articulada en un horitzó democràtic, pluralista i intercultural

Universitat de Girona