Item
Aparicio Wilhelmi, Marco | |
Universitat de Girona. Departament de Dret Públic | |
El Fakih RodrÃguez, Fátima Josefina | |
2021 November 29 | |
Since the approval of the Constitution in 1999, the Venezuelan state recognizes a set of collective rights for indigenous peoples that imply, therefore, the incorporation of legal pluralism as a regulating principle of internormative relations. However, the absence of full normative development, as well as the non-application of the Organic Law on Indigenous Peoples and Communities, the obstruction or paralysis of the territorial delimitation process and the intensification of extractivist policies, among others, have been destroying the territories and specific ways of life of Venezuelan indigenous peoples, which calls into question the scope of these constitutional provisions.
Based on this, this research seeks to demonstrate how in Venezuela the rights of indigenous peoples have not moved in a minimally acceptable way from their formal recognition to their effectiveness, remaining in the monocultural paradigm, through a process of negative deconstruction of the rule of law. To this end, the purpose is to identify the obstacles that lead to the lack of materialization of these rights, understanding them as limits to legal pluralism. Recognizing that the problem of the realization of legal pluralism does not only constitute a difficulty of theoretical understanding, but responds to basic material conflicts, where the struggle of interests, mainly socioeconomic, cultural, and political, impede the development of the recognition of the rights of indigenous peoples, the need arises for an approach to the analysis of the implications of these epistemological theories. Provide elements that help to undo the misunderstandings of unfounded or ill-founded theoretical conceptions, which tend to perpetuate the hegemony of monocultural pattern; deactivate theoretical and epistemological objections to legal pluralism, thereby collaborating in the construction of a specific legal culture, as an option to achieve cultural justice and, with it, the effective recognition of the rights of indigenous peoples in general, with their articulation to the Venezuelan case, in particular.
To this end, the thesis is organized from three different perspectives: the need to identify legal pluralism as a new way of understanding law through the analysis of the elements that compose it; foresee the limits that are presented to legal pluralism, identifying some liminal fields, namely: political/economic, philosophical/axiological, and theoretical/legal. With all this, and finally, it seeks to demonstrate that legal pluralism is possible for the case of Venezuela, on the recognition of cultural justice, in affirmation and respect for the rights of indigenous peoples and articulated in a democratic, pluralistic, and intercultural horizon Des de l’aprovació de la Constitució el 1999, l’Estat veneçolà reconeix un conjunt de drets col·lectius per als pobles indÃgenes que impliquen, com a conseqüència, la incorporació del pluralisme legal com a principi regulador de les relacions internormatives. No obstant això, l’absència de ple desenvolupament normatiu, aixà com la no aplicació de la Llei Orgà nica de Pobles i Comunitats IndÃgenes, l’obstrucció o parà lisi del procés de delimitació territorial i la intensificació de les polÃtiques extractivistes, entre d’altres causes, han anat destruint els territoris i formes de vida especÃfiques dels pobles indÃgenes veneçolans, la qual cosa posa en dubte l’abast d’aquestes disposicions constitucionals. Sobre la base d’això, aquesta investigació busca demostrar com a Veneçuela els drets dels pobles indÃgenes no han transitat d’una manera mÃnimament acceptable des del seu reconeixement formal a la seva eficà cia, romanent en el paradigma monocultural, a través d’un procés de desconstrucció negativa de l’Estat de Dret. Amb aquesta finalitat, es pretén identificar els obstacles que condueixen a la manca de materialització d’aquests drets, entenent-los com a lÃmits al pluralisme jurÃdic. Reconeixent que el problema de la realització del pluralisme jurÃdic no només constitueix una dificultat de comprensió teòrica, sinó que respon a conflictes materials bà sics, on la lluita d’interessos, principalment socioeconòmica, cultural i polÃtica, impedeix el desenvolupament del reconeixement dels drets dels pobles indÃgenes, sorgeix la necessitat d’un enfocament per a l’anà lisi de les implicacions d’aquestes teories epistemològiques. Es busca proporcionar elements que ajudin a desfer els malentesos de concepcions teòriques infundades o mal fundades, que tendeixen a perpetuar l’hegemonia del patró monocultural; igualment, es volen desactivar les objeccions teòriques i epistemològiques al pluralisme jurÃdic, col·laborant aixà en la construcció d’una cultura jurÃdica especÃfica, com a opció per aconseguir la justÃcia cultural i, amb ella, el reconeixement efectiu dels drets dels pobles indÃgenes en general, amb la seva articulació al cas veneçolà , en particular. Amb aquesta finalitat, la tesi s’organitza des de tres perspectives diferents: la necessitat d’identificar el pluralisme jurÃdic com una nova manera d’entendre el dret a través de l’anà lisi dels elements que el componen; preveure els lÃmits que es presenten al pluralisme jurÃdic, identificant alguns camps liminals, és a dir: polÃtic/econòmic, filosòfic/axiològic i teòric/jurÃdic. Amb tot això, i finalment, es pretén demostrar que el pluralisme legal és possible per al cas de Veneçuela, sobre el reconeixement de la justÃcia cultural, en l’afirmació i el respecte als drets dels pobles indÃgenes i articulada en un horitzó democrà tic, pluralista i intercultural |
|
application/pdf | |
http://hdl.handle.net/10803/674814 | |
http://hdl.handle.net/10256/21376 | |
spa | |
Universitat de Girona | |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L’accés als continguts d’aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, aixà com en activitats o materials d’investigació i docència en els termes establerts a l’art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l’autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el tÃtol de la tesi doctoral. No s’autoritza la seva reproducció o altres formes d’explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d’un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i Ãndexs. | |
Pluralisme jurÃdic
Pluralismo jurÃdico Legal pluralism Pobles indÃgenes Pueblos indÃgenas Indigenous people Drets col·lectius Derechos colectivos Collective rights Epistemologia del dret EpistemologÃa del derecho Epistemology of law Pluralisme agonista Pluralismo agonista Agonistic pluralism Veneçuela Venezuela 341 - Dret internacional. Drets humans |
|
Los lÃmites del pluralismo jurÃdico. Una revisión del caso de Venezuela: ¿Fractura o aporÃa? | |
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis | |
DUGiDocs |